Qui l´ha segrestada?
Xavier Serra Besalú Girona
n Els catalans i els qui vivim a Catalunya respectem força les lleis. No és pas un país de xoriços, encara que alguns n´hi deu haver; som gent treballadora, amb projectes, que estimem l´ordre i fins i tot -col·lectivament- endeguem projectes ben macos: des de la propera Marató fins la celebració del Sant Jordi, any rere any. Som un país força acollidor, amb els refugiats desesperats i amb els visitants il·lusionats. Paguem un piló d´impostos, mirem de tenir cura del patrimoni que se´ns ha llegat i lluitem per un sistema educatiu integrador, basat en les arrels i la innovació.
Dit això, i ja que el dia 6 és una jornada no laborable per celebrar la Constitució, em pregunto: sent gent d´ordre, algú es pensa que no en volem de Constitució? El problema és que el PP -amb qui li dóna suport- ha segrestat la Constitució: l´han ben emmanillada.
Res impedeix fer consultes a la ciutadania, com ja han fet alguna vegada. Això és democràtic, legítim. Però el poder no s´hi avé, i n´instrumentalitza les lleis. Bé, les lleis i força jutges i tribunals.
Per aquí no podem passar: cap país pot estar content d´ésser silenciat. No està bé trepitjar-nos a cada pas, no poder expressar lícitament -i amb les urnes o el vot electrònic- el que pensem. Els qui vivim aquí ens preguntem: «¿qui té segrestada la Constitució», i l´instrumentalitza com si fos el seu foc sagrat del déus?
Girona: una ciutat esplendorosa
Josep M. Loste i Romero portbou
n La ciutat de Girona -també anomenada la Florència catalana- és una urbs esplèndida. Aquest sobrenom de «la Florència catalana» es remunta a l´època del magnífic alcalde Joaquim Nadal Farreras; però la Girona del 2016 és moltes coses més. Girona té una certa similitud amb la magnífica ciutat occitana -dintre de l´Estat francès- de Montpeller. Girona és una ciutat en què es respira cultura, saviesa, tolerància i diversitat. Girona és una ciutat universitària destacada, amb bons serveis i comunicacions, i en què es percep una modernitat integradora i amb tocs molt adients de sofisticació. Girona podria ser perfectament la capital de Catalunya. És més, hauria de ser la capital de la propera República catalana. Girona, la Florència catalana, la petita Montpeller; ciutat grisa i levítica dels anys 60 i 70 del segle passat, ha passat a ser una ciutat esplendorosa, oberta, europea i lliurepensadora. Visca Girona: «une ville chic, petit bougeoise de gauche, et trés europeennne».
Eduardo Mendoza
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
n Tant que de vegades es critiquen les lectures obligatòries als estudis i, no obstant i en tants i més casos, així va ser com molts de nosaltres vam conèixer aquest gran escriptor que és Eduardo Mendoza i que ha estat premiat amb el Cervantes 2016. Vaig tenir la sort de llegir La verdad sobre el caso Savolta al col·legi, i la sort que es comentés a classe i se´ns expliqués més sobre l´autor. El misterio de la cripta embrujada també va ser una obra llegida a classe.
Al llarg dels anys molts d´aquells hem continuat llegint-lo cada vegada que n´apareixia una nova obra. Personalment en destacaria La ciudad de los prodigios, suposo que per aquell encert seu a l´hora de saber-nos transportar a tota una època només amb l´ajut de les paraules ben disposades. Tan fàcil en aparença, però només a l´abast d´un escriptor com ara Mendoza.
Agraïment
família puigmal marcer camprodon
n Des de Camprodon, el nostre agraïment al Dr. Neurocirurgià Secundino Martín, a tot el seu equip, a les infermeres, auxiliars i, com no, a tothom que ha cuidat al nostre marit i pare Jaume Puigmal. Encara que les retallades siguin massa grans, la seva professionalitat ha quedat ben palesa i des d´aquí dir-vos que sou uns grans professionals.
Moltes gràcies.
