Costa d´entendre com en una època de màxima sensibilitat social segueixen persistint certes pràctiques de favoritismes, amb les quals es premia especialment aquells polítics que no han arribat enlloc quan han estat sotmesos a les urnes i que en canvi han assolit llocs ben remunerats, però de baixa responsabilitat i de cap rellevància, en institucions i organismes de tota mena. Col·locar és un esport massa habitual en totes les formacions polítiques i les comarques gironines tenen una sobrada experiència en aquest àmbit.
Si haguéssim de fer la llista necessitaríem aquest diari i unes quantes edicions més, només per citar els casos de polítics que han acabat cobrant per no fer res. Ja ho deia un històric president de la Diputació de Tarragona: «Jo els pago perquè no vinguin, prefereixo que no vinguin», perquè sabia que no els pagava pels seus atributs professionals, sinó pel simple fet de pertànyer a la formació política a la qual pertanyien o per allò dels favors prestats en exercici del càrrec, encara que aquest fos el d´una simple regidoria d´un simple poblet.
I malgrat que ni per ètica ni per estètica s´hauria de continuar permeten aquesta practica, aquesta mateixa setmana hem tingut un nou exemple de col·locació a les comarques gironines, utilitzant l´eufemisme d´assessors o càrrecs de confiança, que en altres paraules significa tenir un sou que no t´has de guanyar. Sobta veure com aquests nous grups polítics que volen semblar immaculats en aquests temes ni s´aixequen ni rondinen quant es tracta d´aturar aquesta allau de premiats o de col·locats, potser perquè ja intueixen que per a molts pot arribar a ser una bona sortida, tenint en compte que segueixen existint massa polítics sense ofici ni benefici, que fora de la política no serien ningú i que s'aferren a la seva pertinença a un partit per continuar vivint d´un càrrec que de ben segur ni s´han guanyat ni es mereixen. Ara només queda veure qui serà el proper a rebre el premi, perquè de candidats no en falten.
