En la rutina també hi caben objectius modestos com deixar-se caure en una migdiada de sofà després de dinar, un repòs de 20 minuts que es regula sol, arriba puntual i se´n va oportú. Però els objectius modestos s´han d´enfrontar a objectius majors com els que es marquen les empreses de comunicació, financeres i asseguradores per a fi d´any. Els objectius d´empresa són molt subjectius.
- Aquest any facturarem X per cent més.
- Però si som Y menys.
- Li falta implicació en els objectius d´empresa, senyor Z.
Els objectius són sempre creixents, plogui o faci sol, i això fa que, més que subjectius, siguin arbitraris. Es marca una xifra i ella mateixa provoca l´escalada de gel dels càlculs. I tot això succeeix mentre un només pretén dormisquejar un quart d´hora, abans de seguir atenent els objectius de l´empresa on treballa.
Els objectius són anuals i a hores d´ara entra la pressa per complir-los, encara que sigui impossible. Les empreses apuren els còmits, que atien els galiots i per això les trucades telefòniques al fix i al mòbil decapiten els cops de cap en aquestes dates en què la gent no té necessitat de reposar, sinó de subscriure´s una nova assegurança de vida, fer una aportació extraordinària a un fons d´alguna cosa, canviar de model de mòbil o d´oferta telefònica o de companyia de telecomunicacions. Les empreses han d´assolir els seus objectius, no poden adormir-se i els consumidors tampoc.
Aquests dies, arrencat abruptament del descans, es coneixen les veus d´alguns dels nous contractats per a la campanya nadalenca dels quals presumeix el Govern i es veu que el país funciona, té uns objectius per complir, em cago en la seva mare. I, dins de la dinàmica, la lògica i la retòrica empresarial, converteixes la migdiada no en un objectiu modest sinó en un ambiciós repte.
