Cartes

Lluís Torner i Callicó girona

Feia temps que se´n parlava, i malauradament ja ha arribat, la guardiola del Fons de Pensions, està tocant fons, amb rodolí i tot, si no fos tan seriós, faria riure, però en aquest cas no hi ha rodolins que valguin, més aviat són rodolons, ja que la cosa va cap per avall. S´ha anat estirant del fons, sense esmerçar-se gaire a cercar una fórmula que permeti anar-lo reposant; ans al contrari, se n´ha anat fent ús, fins i tot per altres qüestions, diferents de la finalitat principal, i clar!, si se´n treu més del que s´hi posa, bé que el pot es va buidant. Ara, com passa sempre, tothom se´n lamentarà, tot i que ja se sap d´on ve el problema, que és la baixada de les aportacions, pel tema de la precarietat laboral actual, que no s´havia previst prou; i clar ara s´hi aniran posant solucions provisionals, però estem acostumats que les provisionalitats massa sovint s´enquisten i, un per altre, costa de trobar-hi i posar-hi la pertinent solució.

Mentrestant, als jubilats, que en el decurs de la nostra vida laboral ja vàrem cotitzar el que tocava, se´ns obre una situació d´incertesa, que no ens deixa gaire tranquils. Aquest any el tenim solucionat, però les notícies que van sortint, no són gaire esperançadores, de cara als propers. Ens diuen que no patim, que d´un lloc o altre sortiran els diners, volem creure-ho, només faltaria! però l´ombra del dubte, encara que no vulguem, no ens serà fàcil d´esvanir-la.

A més a més, no podem oblidar els que ens vénen al darrere, seria injust no pensar-hi, ells pla ho deuen veure de costerut. No perdem l´esperança, però sens parar de cercar-hi solucions plausibles.

Mossos d´Esquadra conduint i parlant per mòbil

Marc-Daniel Escuain Anderson Girona

Cada vegada estem rebent més missatges d´evitar actituds voluntàries al volant que perjudiquen greument la seguretat.

Darrerament estic observant que augmenten els conductors de cotxes patrulla de les forces de seguretat que utilitzen el mòbil al volant, la qual cosa és un molt mal exemple.

Vull explicar el cas que em va passar el dia 8 de desembre de 2016, que va ser la gota que em va fer vessar el got d´aguantar hipocresies.

El dia 8 de desembre de 2016, a les 13.29 h, estava assegut al banc de fusta de la parada del bus urbà, situat al carrer Barcelona, davant del parc Migdia. Al davant es troba un semàfor per als que circulen en direcció sud. Un vehicle patrulla dels Mossos d´Esquadra (model Nissan Qashqai matrícula CME4778) es va apropar i aturar, i em vaig adonar que el conductor estava parlant amb un mòbil, amb la mà esquerra, recolzat al vidre. Ens creuem les mirades uns segons, i sé que ell va veure que jo em vaig adonar del que feia, però vaig desistir de fer-li gestos ja que hi podria haver un malentès i tots sabem que sense altres testimonis, davant d´aquesta gent tenim les de perdre quan els deixem en evidència. No només no va desistir de la seva negligència, sinó que en posar-se el semàfor en verd va reprendre la marxa continuant xerrant pel mòbil, aguantat amb la mà esquerra.

Em pregunto quantes denúncies haurà posat aquest mosso d´esquadra pel mateix que ell mateix feia en plena llum de dia, en una artèria principal de la ciutat. Estava posant en extrem perill per negligència molta gent. Un molt mal exemple per a la ciutadania.

Un descuit el pot tenir tothom (saltar-se un Stop sense voler, passar-se una mica del límit de velocitat sense adonar-se´n, etc.) però una negligència voluntària al volant és molt greu, i encara més per als que han de donar exemple.

Refugiats del segle XXI

Marta Sebastià Puig Girona

No deu ser el primer cop que em manifesto envers aquest tema, ni el segon, ni el tercer... però no he rebut encara cap resposta ni el primer cop, ni el segon, ni el tercer... Cap resposta dels qui diuen que ens representen.

És un continu pensament, i estic segura que com jo, molts altres ciutadans; saber com hem d´actuar davant d´una injustícia com la que està patint Síria des de ja fa més de quatre anys. M´és inevitable pensar en totes aquelles persones com nosaltres que per caire geogràfic viuen, o més ben dit sobreviuen, en la incertesa de si hi haurà o no un demà. Reitero: persones. Hem massificat en xifres el que en realitat són vides humanes banalitzant la importància del que el significat de vida de per si ens aporta: famílies que han quedat desestructurades, cors que volen fugir de la guerra i aquí, a casa nostra, senten que... no els volem deixar entrar?

Ni em sento representada ni, evidentment, això pot seguir igual.

Espanya foral o República catalana?

Joan Boronat Lecha Blanes

El senyor Pere Brunsó en el seu article del 5.12.16 Urkullu i la «nació» basca? posa entre cometes aquesta paraula. Comenta que els grans juristes i pensadors diuen que foralisme i nacionalisme són dos conceptes jurídicament i política antitètics. Opina que el concepte de «nació» no té cabuda en l´arquitectura política de la UE. Però la realitat és que Espanya defensa la idea estat-nació aferrissadament, com ho fan França, Alemanya, Itàlia i altres estats centralistes de la UE. És trampós relacionar nacionalisme, despectivament, només amb el jacobins francesos i els nazis alemanys i no amb el centralisme. Que algun dia la finalitat d´en Karl Marx d´unir el proletariat es faci realitat no significa que hagi de desaparèixer el sentiment nacional de cada poble, història, llengua i cultura.

El senyor Brunsó opina que Catalunya i Euskal Herria, el poble més antic d´Europa, no són nacions. El concepte etimològic de nació és: comunitat que participa d´un sentiment d´identitat col·lectiva en el camp cultural, lingüístic, etc. (no solament en l´àmbit polític i jurídic). Dins la constitució espanyola, tan ominosa per Catalunya, es reconeix nacionalitat, sinònim de nació, poble, país; que els «pares» de la constitució van saber camuflar, enganyant els militars i els contraris d´incloure-hi nació, els quals no devien ser gaire versats en filologia.

No discuteixo el que el senyor Brunsó defensa, que l´ADN genuí dels catalans sigui foral, potser molts catalans estaríem prou satisfets d´assolir aquesta llibertat política i econòmica de la nostra Nació catalana (sense cometes), el problema és que l´ADN de l´Estat espanyol és, i ha sigut durant segles, colonialista, de manera que ha tractat Catalunya com una colònia, i no creuen en «foralitats» ni federalismes.