Aquest any vaig fer el primer dinar de Nadal el dimarts 29 de novembre a Madrid. Corresponia a una entitat professional de la qual formo part i que presideix qui també ho fa a l'Atlètic de Madrid, Enrique Cerezo. L' agenda de tothom s'anava omplint, teníem per davant un immediat pont de la Constitució/Immaculada que ho complicava i l'avançàrem com mai. Precisament durant el pont un grup d amics que fem anualment un dinar nadalenc a Barcelona, encaixàrem una data per trobar-nos. La lectura ràpida del diari a l'AVE em va deixar impressionat perquè semblava anar aquell dia monogràficament dedicat al pre-Nadal: l' estrena de la delirant pel·lícula nord-americana Fiesta de Empresa, la investigació judicial al president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo per haver rebut el regal d'unes ampolles de vi Vega Sicilia i la sentència del Tribunal Suprem que declara el lot de Nadal dels treballadors un dret adquirit que no es pot suprimir unilateralment per part de les empreses. Tot el mateix dia.
Vega Sicilia és un dels grans cellers històrics espanyols de renom internacional, està situat a Peñafiel, a la Ribera del Duero. A més de la qualitat indiscutible té guanyada l'anomenada. Beure un Vega Sicilia Único és sinònim que celebres alguna cosa important. És un vi clàssic, que va néixer el 1864, mirant a França, complex i equilibrat, elegant, sobri. Això diuen els experts, que mantenen que probablement hi ha vins millors al mateix preu -una ampolla d' una anyada normal costa al voltant dels 200 euros- però que aquest vi és un plaer. Això pensava jo també durant els anys que un conegut meu de Madrid va estar casat amb una de les filles del propietari, fet que portava que cada visita a casa seva fos excepcional. No sé si pensa encara el mateix el president de la Xunta, Núñez Feijoo, després que l'agència duanera que investiga un cas de corrupció a Galícia, que també va tenir fa uns mesos implicacions a les nostres comarques, trametes a la fiscalia i al jutge un informe amb els albarans de lliurament al seu domicili particular d' una caixa amb tres botelles d' aquest vi durant els Nadals de 2006 a 2013. Ara s' ha de decidir si s' envia l'assumpte al Tribunal Superior de Justícia de Galícia perquè és aforat i si la qüestió principal es la il·legalitat de rebre determinats obsequis més enllà dels simbòlics o la condició de processat per corrupció de l´empresari que li enviava el vi.
Més enllà que, en aquest cas, Núñez Feijoo hagi dit que no li preocupa perquè tots els regals, inclosos els que rebia a casa, els passava al departament de protocol de la Xunta perquè hi donguessin el destí oportú( textual), que suposo ha de ser de de ser beguts,
tractant-se d' un vi, la qüestió dels regals de Nadal de les empreses als seus clients públics i privats son ja història passada perquè poden acabar a un jutjat per suborn.
Evidentment ara es paguen els excessos del passat, que s' han endut per davant altres costums nobles i moderats, de quan això semblava un país dels nous rics. Un cop, fa uns vint-i cinc anys, un directiu de televisió a Madrid, em va fer passar a la sala de juntes del seu despatx, gairebé ocupada per la més gran de les paneres de Nadal que he vist i veuré. Indescriptible.
El que més m' impressionava, li vaig dir, és que hi havia dos pernils creuats presidint la panera. «Sí, me hace pensar en la Cruz Laureada de San Fernando» va contestar-me amb la simpàtica desinhibició amb la qual sempre s' ha parlat dels temes franquistes a Madrid.
Al mateix diari llegia que el Tribunal Suprem havia decidit declarar que els lots de Nadal que les empreses fan als seus treballadors són un dret adquirit si s'ha rebut de forma continuada al llarg dels anys. Es considera una concessió col·lectiva que no es pot eliminar de forma unilateral per part de l'empresa. Aquest cas es produïa perquè dues empreses es fusionaven, una d' elles feia lot de Nadal i l' altra no i es va eliminar per a tothom. En fi, esperem que ara Hisenda no vulgui considerar que ja que el lot és una cosa consolidada acabin comptabilitzant-lo com una retribució en espècie a declarar i cotitzar. Aquesta bona notícia al diari venia acompanyada d'un reportatge sobre l' estrena de la pel·lícula Fiesta de Empresa, que està en la línia de la famosa frase «What happens Las Vegas stay in Vegas» que vol dir que el que pugui passar quan ets a Las Vegas de gresca no surt d'allà. He vist el tràiler del film i evidentment se´ls escapa de les mans la festa i el descontrol és absolut. També a casa nostra els sopars i les festes d' empresa han anat a més. Alguns acostumen a ser un autèntic plom, però d´altres fa que es trenquin per un dia tots els motllos, per la desinhibició pròpia dels excessos alcohòlics. Segur que malgrat la distància la pel·lícula permet alguna comparació amb les experiències viscudes. En tot cas acabo explicant el mail que un col·lega d' un país anglosaxó ha rebut de la seva Direcció de Recursos Humans amb totes les coses que els directius NO poden fer en una festa d' empresa: no cantis, no ballis, no beguis, no siguis explosivament rialler, no pressionis cap empleat perquè estigui més simpàtic i marxa aviat de la festa. Es veu que les demandes judicials de tota mena es dupliquen després del Nadal. Al lloro.
