El Messies és nat
Paquita Xarles Arnau GIRONA
Nadal és a les portes. Els aparadors de les botigues estan a punt, robes cares, llamins de tota mena, joguines per als petits, no hi falten els pessebres ni els arbres de Nadal, ni els Pares Noels, tot ens recorda que s´acosten les grans festes
Per als creients, el més important és la vinguda del Messies, que va néixer pobre en un portal de Betlem. Actualment continua havent-hi persones necessitades i nens que neixen pobres. També entre nosaltres, tots en coneixem, viuen al carrer, sense un lloc on pasar la nit, els hauríem de recordar i ajudar dins les nostres possibilitats tot renunciant algun caprici. La riquesa és mal repartida en el món i depèn de molts factors, i també de la sort, no sempre és no voler treballar o per malgastar com els acusem sovint.
Aquest temps nadalenc, a la vista de tanta disbauxa, convida a recordar tanta gent que pateix guerres, odis, morts... Als que no ens falta de res, encara que no som rics, seria bo reflexionar si hi tenim una part de culpa i com podríem aportar el nostre granet de sorra.
Des d´aquestes ratlles us desitjo a tots els que em llegiu unes bones festes plenes d´alegria, una bona taula parada en companyia de la família. Fins sempre.
Regals de Nadal gratuïts
Francesca Barti Comalat BANYOLES
Centenars de joguines estan a la venda a punt per embolicar i regalar als més afortunats. Comprar per Nadal és el que toca. Qui més regala més estima?
La tradició nadalenca s´ha convertit en un esdeveniment consumista d´allò més competitiu i atractiu. Tu tens i ell no té. La societat ens enlluerna amb objectes que s´amunteguen als nostres habitatges, hi juguem uns dies i després ens en cansem.
Quin és el millor regal que mai cansa i que no ens cal comprar?
Als nostres infants només els cal regalar necessitats vitals com l´afectivitat, l´amor, la delicadesa, l´estimació i el nostre temps. Uns regals que, malauradament, avui dia estan oblidats pel ritme frenètic capitalista.
No obstant això, tenir en compte que tot i vivint en una societat suposadament avançada encara hi ha infants a qui els manca alimentació, llum, sostre i aigua.
Referèndum, pregunta trampa
joan boronat lecha blanes
Si es fes un referèndum amb la pregunta «Independència sí / no», seria una trampa, perquè enfronta els independentistes amb els que defensen una tercera via, alguns dels quals podrien votar no, i el resultat seria pròxim a l´empat.
La decisió és clara per als que volem la independència, però no és gens clara per als que dubten de la independència però no volen seguir com fins ara.
Una consulta inclusiva (millorable en mans d´experts) seria:
Si vol que Catalunya s´escindeixi d´Espanya i esdevingui un Estat independent, marqui l´opció 1.
Si prefereix que Catalunya es relacioni amb Espanya (con)federalment, però amb llibertat per poder gestionar la cultura i llengua pròpies, les infraestructures; la justícia, les relacions comercials amb altres països en matèria d´importació i exportació; recaptació d´impostos; pactant un concert econòmic amb l´Estat espanyol, marqui l´opció 2.
Si vol que Catalunya continuï essent una simple comunitat autònoma d´Espanya, marqui l´opció 3.
En previsió que guanyés l´opció 2, els qui l´han votada, hauran de respondre una segona pregunta, en cas que l´Estat espanyol, en el termini de sis mesos, no accepti totes i cadascuna de les condicions catalanes exposades, després de consultar a la resta d´Espanya en referèndum, si volen (con)federalisme o l´escissió de Catalunya.
La pregunta suplementària és:
Si l´Estat no accepta les condicions de l´opció 2, està d´acord a traspassar el seu vot a la opció 1 perquè Catalunya esdevingui un Estat independent, o vol traspassar-lo a l´opció 3 per què re no canviï? Resposta: Marqui 1 o 3.
Potser el senyor Brunsó Ayats hi voldria afegir l´opció d´una Catalunya foral. Però, primer que expliqui de quines llibertats gaudiria Catalunya i com convenceria l´Estat espanyol per posar-ho en pràctica.
