2016 va ser l'any del populisme global. Es va iniciar sota l'impacte d'unes eleccions generals que van destrossar el bipartidisme al nostre país. Amb Rajoy a la baixa i Iglesias a l'alça, Pedro Sánchez va intentar forjar una coalició de centre que no va prosperar a causa del bloqueig dels podemites. El canibalisme de Pablo Iglesias va aconseguir d'aquesta manera alguns dels seus objectius més immediats, que no eren ni són d'entrada un viratge en les polítiques del govern espanyol, sinó destruir el PSOE per així aconseguir l'hegemonia de l'esquerra. La crisi interna del socialisme històric va acabar amb l'escapçament d'un Pedro Sánchez que havia perdut la noció de la realitat, però sense que la nova gestora hagi aconseguit suturar les profundes ferides interiors que va deixar aquest cisma. «Ni su ni sa», com reclamen els partidaris d'una tercera via, podria ser una solució lògica i pactada, encara que en tot cas ja ho veurem el 2017 i no en aquest curs, que ha estat un autèntic annus horribilis per al PSOE.
La paradoxa és que 2016, l'any del populisme global, s'ha tancat amb una aparent normalitat a Espanya. L'economia segueix el seu curs ascendent, els partits de l'estabilitat governen en gairebé totes les places principals i s'ha iniciat un fràgil diàleg a Catalunya que potser pugui arribar a donar algun fruit. Davant d'aquest reducte de relatiu equilibri, l'any que acaba s'ha mogut a cop de contínues sorpreses. Del Brexit a la victòria de Donald Trump, res ha sortit com estava previst ni tan sols pels doctrinaris de l'estadística. Els àugurs de l'optimisme van errar les seves apostes en creure que el punt decisiu cau sempre en el costat correcte i els profetes del desastre es van equivocar al pronosticar una catàstrofe global que, afortunadament, no s'ha produït. Entre tots dos extrems, els repetits èxits del populisme global subratllen el creixent malestar de la societat, sovint per motius molt dispars. Tant el Brexit com Trump exemplifiquen el cansament de les classes mitjanes i treballadores que es consideren víctimes de la globalització i d'una nova geografia de les oportunitats, concentrada en molt poques regions i en unes determinades ciutats. D'aquesta manera, el vot populista aprofita l'absència de perspectives d'una ciutadania que percep com les seves opcions es van diluint. Regeixen els interessos de les grans corporacions i el pes d'una burocràcia asfixiant. No és tant el ciutadà empobrit el que ha donat suport a Trump o la ruptura de la UE, com l'home decebut i temorós d'un futur que percep cada vegada més allunyat del seu entorn immediat.
En aquest sentit, 2016 hauria de servir d'avís a les elits. El bon funcionament de la democràcia liberal necessita un cert compromís d'ajuda mútua entre totes les parts. A la primera meitat del segle XIX, Tocqueville va advertir dels riscos d'un futur democràtic regit per un poder omnímode en el qual els diferents elements de la societat es donen l'esquena entre si. En certa mesura, també l'Antic Règim va caure per un procés de degradació similar. El necessari equilibri entre la llibertat i la igualtat exigeix eixamplar l'horitzó de les oportunitats i mantenir en bon estat una generosa xarxa de protecció social. Alhora, resulta crucial delimitar els privilegis d'aquestes elits.
2016 ha evidenciat el perill de ruptura que s'estén fins i tot a les democràcies més antigues i més sòlides. 2017 portarà amb si una successió d'incògnites que requeriran dosi recurrents de fortalesa i de moderantisme. Als Estats Units arriba un president definit per l'alt voltatge, almenys en la seva retòrica. El terrorisme islàmic prossegueix la seva campanya de brutals atemptats. Les eleccions presidencials a França i Alemanya marquen dos epicentres del risc polític davant l'eventualitat d'una victòria de l'extrema dreta. A Espanya, cal preguntar-se si tindrà lloc el referèndum català i quines serien les conseqüències d'un eventual xoc amb el govern central. Reivindicar l'optimisme que el món prospera, les societats avancen, la tecnologia obre espai a la cultura i al coneixement no exclou estar alerta davant aquesta marea de fons i davant els perills que planen sobre els països civilitzats.
