El resum de l'any que han fet els amics, coneguts i saludats del Facebook és tràgic: han mort quatre cantants. Els millors. Haurien pogut fer com la Janis Joplin i morir-se fa molts anys o com en Keith Richards i no morir-se mai. Però no. Merda 2016.

En el meu cap, els morts mediàtics els divideixo en dues categories. Una és la dels que són coneguts mundialment i l'altra és la dels que eren clients de la Granja Mora. Els darrers són els que em toquen més a prop perquè encara que no els conegués a tots, hem compartit durant molts anys la mateixa ciutat i un cop traspassats n'he conegut les virtuts. Els altres sempre estaran vius al Youtube.

No es pot dir que a tots ens arribarà la mort. En un principi ens hauria de passar només un cop a la vida i coincidint amb l'últim dia. Però hi ha gent que torna. Diuen que van veure un túnel abans de tornar que suposo que el va construir en Florentino Pérez i ara l'està pagant l'Estat. L'estadística també hi ajuda. Sembla ser que ara hi ha tants humans vius com tots els que van existir abans. Per tant, ens tocaria morir-nos mitja vegada o de cada dues persones només una. I la que es morís, o cantava o anava a la Granja Mora. Dedueixo d'aquesta reflexió que som majoria els que ens espera una vida eterna en aquest món si no és que acaba comptant alguna sessió de karaoke que ja no recordem o l'assistència compulsiva a d'altres bars.

Que durant el 2016 morissin quatre cantants ha destarotat la dinàmica habitual del Facebook. Hem vist menys vídeos de gats, menys frases moralitzants tipus Coelho i menys bromes refregides. S'han mantingut les darreres proclames per mantenir viu el caliu independentista i les punxades dels que veuen guerres llunyanes per la tele i pretenen fer-nos sentir culpables als que no hi tenim res a veure i res no podem fer.

El meu desig per al 2017 és que els cantants famosos es trobin en un lloc neutral i acordin un calendari per tal que les seves morts quedin esglaonades. Per exemple, el 2017 l'Axl Rose, el 2018 en Justin Bieber, el 2019 en Ramoncín... Almenys que ens doni temps de pair una pèrdua i acumular forces per afrontar la següent. I després, que prenguin exemple altres gremis com els d'actors en blanc i negre, futbolistes retirats o escriptors que ja no publicaven. Científics, metges, arquitectes o la plebs en general, aniríem a part.

Per no tenir més disgustos, hauríem de prescindir de mirar pel·lícules i de seguir grups musicals perquè és molt probable que un dia o altre els nostres ídols acabin traspassant.