Tot el que es parla aquests dies de fomentar la concialiació laboral i familiar amb un canvi de model horari està carregat de bones intencions. De bones paraules. Però els mateixos que intenten fomentar aquest canvi, o sigui l'administració, és la primera a no portar-ho a la pràctica. Per tant, d'exemple no en donen cap. Com es pot parlar de conciliació laboral i familiar i racionalitzar els horaris si, per exemple, es programen partits de futbol en plena temporada d'hivern a les deu de la nit. Com es pot parlar de canviar determinades pràctiques si qualsevol acte cultural, com per exemple una presentació d'un llibre, es fa a les vuit del vespre. La mateixa Generalitat, que és la que promou el model de canvi, va celebrar divendres passat, en vigília de Nadal, la cimera per tractar el referendum. L'hora de la reunió: 2/4 de 6 de la tarda. Deu ser que no hi ha hores al dia per poder celebrar una reunió d'aquestes característiques. Ells són els primers que no donen cap exemple de res. Com volen que la resta de ciutadans ens creiem que això és possible? Falta molta cultura europea per poder canviar l'horari de manera generalitzada. A Europa, com sempre, van més avançats que nosaltres es deuen fer un fart de riure quan veuen els horaris que sovint nosaltres practiquem i diem que volem canviar.
