Populista i, per tant, amant del poble, el proper rei del món Donald Trump ha format un govern per valor de 4.500 milions de dòlars. Això és el que sumen les fortunes dels ministres designats fins al moment pel favorit de la classe treballadora americana, segons un càlcul de la revista Forbes, que ve a ser l'Hola! dels milionaris. Sense comptar els 3.700 milions del mateix Trump, naturalment.

La notícia és sensacional en el que té de paradoxal. Els desocupats víctimes de la globalització han triat a un magnat que, al seu torn, no ha dubtat a nomenar un selecte elenc de multimilionaris perquè portin les regnes del ja una mica declinant imperi USA. D'aquesta curiosa manera, el vot dels nous pàries de la desindustrialització ha donat lloc a una plutocràcia, que és el govern dels rics en el seu sentit més literal.

Es tracta d'un canvi d'abast gairebé revolucionari. Habitualment, els rics solien exercir el govern mitjançant via interposada, donant suport a aquest o aquell altre candidat -o a tots dos, a fi de no equivocar-se- per després fer valer les seves influències. Manaven, per així dir-ho, des de l'ombra i amb la discreció que se'ls suposa a la gent amb molts diners i encara més ganes de conservar-los.

Les coses han canviat amb Trump, que és milionari de la branca ostentosa i vociferant. Hereu fet a si mateix, el nou president americà prefereix exercir el comandament de manera directa en lloc de buscar-se polítics vicaris que li facin la feina bruta.

No és segur que el canvi operi a millor, per descomptat. Hi ha polítics excel·lents en la gestió però que fracassarien estrepitosament en el món de l'empresa. I bé podria succeir, igualment, que un capità d'indústria es comportés com un aficionat en el molt diferent àmbit de la política.

Continuen essent enigmàtiques, en tot cas, les raons que van portar als treballadors exasperats per la crisi i el declivi del seu nivell de vida a triar un govern de plutòcrates com a solució als seus problemes. Potser hagin votat als milionaris en la creença que, tenint més diners dels que poden gastar, Trump i els seus èmuls d'Oncle Garrepa no cauran en la temptació de ficar la mà a la caixa. O potser pensaven, un xic exageradament, que un paio acabalat com Trump els farà rics a tots. La fe mou muntanyes i presidents, ja se sap.

Havia de ser Trump, un antisistema enfrontat a la vella política i als poders de Wall Street, qui encapçalés una revolució tan singular i contradictòria com la que està en marxa a l'altre costat de l'oceà. El poble americà volia veure potentats al capdavant del seu govern i el bon Donald s'ha afanyat a complaure els seus votants. El seu és un govern Cres que exigeix una demostrada fortuna als que desitgin ingressar-hi.

Tot el dolent serà que el president i els ministres arribats de l'empresa tractin els seus ciutadans -i els de la resta del món- amb la mateixa severitat que molts d'ells van aplicar als treballadors en els seus negocis. Potser llavors els nous pàries creats per la deslocalització es penedeixin d'haver gastat tan alegrement els seus vots en la compra d'un govern que més sembla una junta d'accionistes. Als de les províncies americanes, que ni tan sols teníem dret a vot, ens tocarà callar i aguantar, si fos el cas.