Cartes

de Girona

CARLES TEIXIDOR i BATLLE GIRONA

Des d´aquestes línies vull donar les més sinceres gràcies al personal que dia a dia es dedica a atendre els moltíssims ciutadans que hem de presentar o demanar quelcom a l´Ajuntament de la nostra ciutat.

Vaig tenir greus problemes de caire informàtic, per la qual no podia accedir a la firma digital amb l´objecte de poder presentar una documentació.

No només em van atendre d´allò més bé , amb prestesa i eficiència , sinó que al veure que no hi havia forma de poder solucionar el «meu» problema, van demanar als informàtics de l´Ajuntament que m´ajudessin a solucionar-lo.

No cal dir que gràcies a aquest ajut vaig poder presentar correctament tota la documentació.

Crec de justícia donar les gràcies a tots aquests funcionaris que dia rere dia han d´atendre i intentar solucionar els problemes de centenars de persones que no sempre són fàcils de resoldre.

Moltes gràcies.

Dolça nevada?

Cristina de Ribot i Saurina Girona

El nou any 2017 ens ha donat la benvinguda amb una onada de fred, per tant les temperatures han baixat escandalosament, inclús es preveu que les diürnes encara baixaran més.

Paral·lelament, ha crescut el desig dels nens perquè nevi, un pensament innocent, probablement causat pel fet que a Girona en poques ocasions ha nevat. Alhora milers de persones han de sobreviure a aquest fred (els refugiats, gent sense sostre...), i molts d´ells no disposen o bé d´una llar o bé dels recursos per mantenir-la amb una temperatura adient. Em ve a la ment en Jordi, un home que viu al carrer i dorm en un caixer, sobre cartons i amb una manta, ell és una de les moltes víctimes del fred.

Mentre nosaltres ens recollim a l´escalfor de casa, entre cares conegudes i estimades, pensant i desitjant que nevi, altres, en soledat han de lluitar per viure.

Abrigats per la solidaritat

Dolors Vilà Planas girona

Estem desbordats! Ja no podem admetre res més! Això va dir-me una de les responsables de la recollida de roba d´abric per als refugiats de Lesbos. Primer de tot, gràcies per la vostra inicia­tiva i pel cansament, del qual ben segur tindreu l´alegria de veure que tanta gent ha respost a la vostra crida. I, és que si aquí tenim fred què serà d´ells en les condicions en què estan? Entristeix pensar que tot el que podem fer nosaltres és un petit pedaç que gairebé no es notarà, però els governs què fan? Esperen continuar pensant a actuar quan la meitat de la gent sigui morta o estigui greument malalta?

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, en la seva carta setmanal diu: «Aturant la immigració a les portes d´Europa estem perdent els valors que ens han configurat». No deu ser que ja els hem perdut fa temps i això és el que ens paralitza en aquests moments en què els necessitaríem?

Cants del s. XI, encara vius

Xavier Serra Besalú girona

Avui dia tenim un accés molt fàcil a tota mena d´informacions i de vivències. Permetin-me que expressi el meu entusiasme en sentir cantar uns himnes del s. XI a la Catedral de Girona, durant la missa de les 11 del matí del diumenge. Això va ser diumenge passat, dia 15, però passa cada diumenge, sovint. Es tracta del Kyriale, el conjunt de càntics gregorians que l´Església catòlica fa servir durant la Missa i, en concret, aquest diumenge va ser el X, Alme Pater, dels divuit que hi ha.

És clar que es pot escoltar en un podcast, o llegir en un PDF; ara bé, «viure-ho» no és el mateix. Potser hi havia una cinquantena de fidels a la missa, però això tampoc és el més rellevant (als concerts dels grups de moda n´hi van milers). L´important és sempre com ho viu cadascú. A més, és clar que no es va a missa per la música, sinó que aquesta acompanya el que cada persona hi hagi anat a fer.

S´ha llegit un text de Pau de Tars, l´inici i salutació d´una carta escrita als cristians que eren aleshores a Corint: queda clar que qui compta no és el nombre sinó cadascú. Ell s´adreça «a la comunitat de Déu que és a Corint» (1Co 1, 2), que devien ser -què sé jo!- una dotzena?, una cinquantena? Sent Corint una ciutat rica i emergent, on eren disponibles els plaers de la vida, amb un comerç i serveis dinàmics, cultes religiosos brillants vinculats a la sexualitat, etc., devien ser pocs. No importava l´estadística, sinó què representaven aquell grapat de paios amb unes idees aparentment tan poc pràctiques i rendibles? Però allà eren.

Així és com em vaig sentir a la Catedral de Girona, oint himnes del s. XI i textos mil·lenaris: testimoni d´un temps i d´uns valors: tresors que viuen en qui els viu. Es pot valorar de moltes maneres, però allò que fas és el que hi ha.