Després de posar sobre rodes el cotxe sense conductor, els peixos grossos de Google semblen estar planejant un servei de taxis sense taxista, o robotaxi, per al qual ja haurien registrat la patent. El futur s´acosta a tal velocitat que fins i tot les empreses més trencadores -com Uber, per exemple- corren perill que la seva fórmula de negoci envelleixi abans de donar-los temps a implantar-la.

El taxi amb el seient del xofer buit és tota una metàfora del que potser estigui per venir. Al principi va ser la globalització, que va abaratir el cost dels productes mitjançant l´ús de mà d´obra de baix cost a canvi d´anar deixant sense feina als obrers dels països desenvolupats. Però ara s´ha fet un pas més.

La revolució tecnològica permet que també aquests treballadors barats deixin el seu lloc a la cadena de producció als robots. Probablement no estigui molt lluny un nou món en el qual els treballs de menor qualificació passin a ser executats per màquines. L´única pega és que són els que ocupen a la majoria de la força laboral de qualsevol país, ja sigui aquí o a Pequín.

L´última idea dels cervells de Google va precisament en aquesta direcció, encara que pugui plantejar alguns problemes. S´ignora, per exemple, com actuaria l´ordinador al comandament del taxi sense taxista si, per un atzar bastant habitual, el cotxe patís una punxada. O si el client canviés d´opinió i decidís anar a un altre lloc diferent del que en principi va sol·licitar a l´autòmat. Per no parlar ja dels que fan això tan pel·liculer d´ordenar-li al taxista que segueixi a un altre cotxe.

A l´ordinador podrien creuar-se-li els cables o -si no el tingués- escalfar-se-li els xips amb aquestes improvisacions pròpies de la condició humana; però no hi ha cap obstacle que no pugui resoldre la màgia dels programadors.

L´avantatge dels cotxes sense conductor, com l´ideat per Google, és que no discuteixen amb l´altra part en cas de xoc. I una mica de jurisprudència s´haurà creat ja a Califòrnia després que dos dels vehicles autònoms d´aquesta empresa es veiessin embolicats en accidents de trànsit. A diferència del que passa a Europa, els americans estan bastant rodats en aquestes qüestions.

Del taxi no tripulat al camió sense conductor hi ha tot just un breu pas que segurament es donarà més aviat que tard, amb els efectes que són d´imaginar sobre l´ocupació en el ram del transport. Res de nou, en realitat. La tecnologia i el seu eixam de bits ja havien posat cap per avall altres negocis tradicionals. Primer van caure les enciclopèdies, jubilades pel setciències Google. Després li va tocar el torn a les agències de viatges, a la indústria discogràfica, al cinema, a les editorials de llibres i diaris i -en general- a tot producte que basés el seu negoci en la venda de còpies digitalitzables.

Com va passar amb la globalització, la revolució tecnològica ha socialitzat el consum com mai en la Història, encara que tal prodigi porti com a conseqüència la pèrdua massiva de llocs de treball.

Consola saber que també la revolució industrial va deixar en principi sense feina milions de persones: i malgrat això són precisament els països industrialitzats els que ofereixen més i millor ocupació. El cas és que vam començar per inventar el cafè sense cafeïna i ara ja anem pel taxi sense taxista i el treballador sense feina. Un parell d´invents més i això és la ruïna.