Arbitrar amb sentit comú

Benvolgut Guillem. T´escric de part d´en Xavier, el nostre porter de l´equip de futbol infantil que tinc el gust d'entrenar. Com altres jornades, diumenge passat havia hagut de matinar juntament amb els seus companys i els seus pares. Cap a les 8.15 de diumenge al matí ja enfilàvem cap a Palafrugell. Àrbitre jovenet, amb ganes de fer-ho bé.

Ens vas demanar que fóssim molt puntuals, vam escalfar, vàrem acabar de parlar amb els jugadors i ja estàvem a punt. En Xavier amb ganes de fer un bon partit. I així vàrem començar. Lamentablement en la segona jugada del partit el Palafrugell, un molt bon rival, ens va fer un contraatac i en Xavier va sortir al límit de l´àrea i mirant de treure la pilota que li va rematar el davanter sembla que la podria haver tocat fora de l´àrea. Guillem, primer vas dubtar una mica però, en sentir els crits de l´afició local vas decidir expulsar el nostre jugador. 13 anys, 1 minut al camp, diumenge al matí, 1 hora de viatge,... i si, no el vas deixar jugar a futbol, que és el que volia fer, i et vas carregar un partit que es presumia igualat i vàrem acabar perdent 9 a 0.

N´estàs content del que has fet?, et vaig preguntar en finalitzar el partit. Sí, em vas dir tot estirat, he aplicat el reglament. És important aplicar el reglament, però encara és més important aplicar-lo amb sentit comú. T´escric aquesta carta amb el desig que si la llegeixes ho pensis amb una mica de calma, ja que diumenge no em vas voler escoltar. T´encoratjo de veritat a ser un bon àrbitre, segur, amb personalitat, seriós però sobretot amb sentit comú i et demano que reflexionis el que t´he volgut transmetre, i que si alguna vegada t´hi tornes a trobar pensis una mica en les conseqüències de les teves decisions. Molts d´ànims!