Sovint es considera que l´augment del nombre de treballadors autònoms és un error del sistema. El més normal és ser assalariat. És cert que també hi ha falsos autònoms. Empreses que, en lloc de contractar personal, agafen un autònom que es paga les despeses i no compromet l´empresa a res. La realitat diu, però, que a Catalunya un 17% dels treballadors són autònoms. Més de mig milió de persones, una mitjana superior a la de la UE, que és d´un 15%. D´autònoms, però, n´hi ha de moltes menes: des de grans empresaris fins a professionals que miren de tirar endavant, allò que en diem pagar-se el viure. Però per a l´Estat això no té cap importància. La quota que es paga és de les més cares d´Europa i no és progressiva, com passa a d´altres països, on es paga segons els ingressos.
Diuen que, precisament per això, els treballadors catalans que poden es donen d´alta a l´altra banda dels Pirineus, sobretot els que viuen a prop de la frontera. Conec uns que ho van fer. No per estalviar-se diners, sinó perquè han decidit anar a viure a la Catalunya Nord. La primera sorpresa que van tenir, un cop instal·lats a l´Estat veí, va ser veure que, en lloc dels més de 260 € al mes que pagaven, el govern francès els en cobra només 50, una quantitat proporcional als ingressos d´un artesà.
Per donar la benvinguda a l´any, per incentivar l´economia i per promoure la idea que l´únic que val la pena en aquest país és ser, o bé assalariat o bé funcionari, aquest any la pujada de la quota dels autònoms és d´un 8%. Sensacional. Amb una mica de sort acabaran amb els díscols que valoren la pròpia iniciativa, la creativitat i, fins i tot, estratosfèrics ells, contracten treballadors.
