El mes de juliol de l´any 1916, l´Ajuntament de la nostra ciutat demanà l´autorització del Govern per obrir un portal a la muralla de les Pedreres, en l´espai que hi ha entre l´església de les Vetlladores i la dels Dolors. Obtinguda la preceptiva vènia governamental, el gener del 1917, ara fa cent anys, immediatament es començà a realitzar l´obra. La necessitat de comunicació entre el carrer que ara porta el nom de Portal Nou i les Pedreres ja s´havia fet notar uns anys abans, en ocasió de la construcció del temple de la Casa Mare de les Germanes de Sant Josep. L´any 1893 les religioses vetlladores demanen al Governador Militar de Girona autorització per obrir un esvoranc en la muralla per tal de facilitar el pas dels materials procedents de les Pedreres, destinats a la construcció del temple del convent. Obtingut el permís, s´evità la dificultat de transport que altrament s´hauria hagut de fer seguint un complicat itinerari pels carrers de la ciutat. I així el camí resultà molt més directe. Les obres del temple conventual van seguint a bon ritme i el dia 26 d´abril del 1896 es procedeix a la benedicció, en un acte oficiat pel prelat diocesà que en aquell moment ho era el Dr. Tomàs Sivilla.
Aquell pas tenia només una finalitat concreta i es limitava al temps de durada de les obres del temple. Però la conveniència de facilitar la comunicació del centre urbà amb les Pedreres era ben notòria i vint anys més tard la ciutat ho pogué aconseguir. Ja feia uns anys que les muralles que durant segles havien encerclat el nucli urbà havien anat desapareixent; però encara el Ram de Guerra s´interferia en els interessos d´expansió de la ciutat. Encara en els darrers anys del segle XIX els portals controlaven les entrades i sortides del nucli urbà. Un estricte horari d´obertura i tancament diari limitava els moviments de la ciutadania per entrar i sortir de la ciutat. Però això en aquell any 1916 ja era història passada. Ja per anar del centre urbà al que començava a ser l´eixample, o per accedir a la Devesa, o per traslladar-se a les poblacions veïnes no era necessari que fos dintre les hores d´obertura dels portals de França, de Figuerola, d´Àlvarez de Castro, de Santa Clara, del Carme, d´en Vila, de l´Àngel, de l´Areny. El nou portal que ara s´obria ja ni tan sols tenia portes, per tant no era per controlar entrades i sortides, sinó per facilitar la comunicació del centre urbà amb el seu entorn.
En obrir-se el nou portal l´Ajuntament urbanitzà l´accés, amb la construcció d´una rampa i unes escales que faciliten una còmoda circulació. Anys més endavant, a aquest passatge se l´hi ha donat el nom de Maria Gay i Tibau, fundadora de les germanes de Sant Josep.
Per la seva novetat aquell nou pas rebria el nom de Portal Nou. Era ben diferent dels altres portals que antigament s´obrien i tancaven, situats al llarg de les muralles que circumdaven la ciutat. Dels que havien desaparegut, i dels que encara existien, però ja alliberats de les respectives portes que en controlaven el seu pas. Portals sense portes que es franquejaven lliurement. Que eren i son el pas per endinsar-se a la Vall de Sant Daniel. El Portal Nou es diferencia dels que havien tingut protagonisme en guerres i setges. Aquest és un portal de pau, que ni tan sols ha tingut mai portes. Ni tampoc s´hi ha vist mai la presència de burots, com en el de Sant Pere, el de França, o el d´Àlvarez.
Aquest nou pas per salvar les limitacions que comportava la muralla ha estat molt freqüentat especialment pel veïnatge del centre urbà, particularment de la barriada de la plaça del Vi i els seus entorns. Pas que facilita l´accés a les Pedreres, una zona on tradicionalment era passeig d´hivern dels gironins. Però també facilitava i facilita la comunicació amb el centre urbà dels que habiten en les Pedreres. Quan s´obrí aquell pas, ara fa cent anys, la muntanya era encara molt poc poblada. El carrer del Poble Sec i unes torretes unifamiliars situades, aquestes, precisament prop del nou portal. Era el pas ideal per a la mainada que vivien en aquella zona per anar als col·legis dels Maristes de la Mercè i el de l´Ateneu, i posteriorment també a l´escola de nenes que regentava la senyora Isabel Dalmau, en la casa que havia estat residència de l´eminent pedagog i editor Josep Dalmau Carles. Tots aquells centres educatius es trobaven situats ben a prop del nou portal. Les tardes dels dijous de la tardor i l´hivern, els alumnes dels maristes passaven en fila pel nou portal per pujar cap al camí de la Ferradura i esplaiar-se jugant per les ruïnes de l´antic fort del Conestable.
El mateix nom de Portal Nou distingeix també el carrer que discorre més o menys paral·lel a la muralla. Aquell carrer, ara molt freqüentat pels estudiants universitaris que van i venen del Campus de Sant Domènec, antigament era molt tranquil i silenciós, i donava gust de passar-hi pel seu caràcter recollit i la bellesa de les plantes que sobresortien dels jardins que ornaven algunes de les cases. Només hi havia un cert moviment en determinades hores. Així cada dia, fos feiner o festiu, a les deu de la nit sortia del convent de les Filles de Sant Josep un nodrit grup de religioses que anaven a fer la vetlla domiciliària de malalts. A les set del matí les mateixes monges anaven retornant al seu convent, finalitzada la seva labor assistencial. Durant uns anys els quatre germans maristes del col·legi de la Mercè passaven a les hores dels àpats per anar a dinar i a sopar al col·legi del carrer de Claveria, del mateix institut marista. Els germans dels dos col·legis maristes formaven una sola comunitat, fins que al col·legi de la Mercè s´hi afegí una nova classe, i aleshores els cinc germans formaren comunitat independent, disposant d´un cuiner al seu servei. Més sorollós era el pas de les formacions militars, que, procedents de la caserna de Sant Domènec, desfilaven per anar als camps d´instrucció. A mitjan dècada dels anys quaranta del segle vint, el regiment d´infanteria començà a ocupar una part de les noves casernes del carrer Emili Grahit. La cuina i el menjador regimental ja estaven situats en les noves instal·lacions; però quedava encara una bona part de la tropa allotjada en l´antic convent de Sant Domènec. Durant un temps diàriament a l´hora del dinar i la del sopar, formacions de tropa, sense corretjam i armament, passaven pel carrer del Portal Nou, anant i tornant de prendre els àpats reglamentaris.
Podem recordar un altre pas practicat a la muralla per facilitar la comunicació de les Pedreres amb el carrer del Portal Nou. Va ser durant la guerra del trenta-sis. S´obrí un nou portal que facilitava el pas a l´esmentat carrer, a través del jardí de la casa que aleshores era coneguda per Can Puig de Vilaür. Però l´any 1939 els amos del jardí recuperaren la seva propietat i la muralla recobrà la seva integritat.
