Cartes

Anna Maria Muntada Batlle granollers

Aquests constitueixen el sector social més dèbil i vulnerable de l´actual societat.

Constantment creixen rumors que s´acaben les reserves per a les pensions, que se´ls traurà part de les pensions que reben, ja que són totalment injustes i també que hauran de pagar pels medicaments.

I així augmenta el neguit pel futur, ja que minven les forces per viure en dignitat, mentre el Govern, que hauria de millorar el benestar, sembla no tenir gens clares les definicions respecte als pensionistes.

Sant Valentí

Emma Descayre Mercader Torroella de Montgrí

Avui és 14 de febrer, o, com molts l´anomenen, «Sant Valentí». És un dia en què les parelles s´intercanvien regals com a mostra de l´amor que senten l´un per l´altre. Però, és realment així? Perquè si realment t´estimes una persona, no li ho demostres cada dia i no pas un sol dia a l´any? És certament curiós com avui en dia la gent encara cau en aquestes trampes: senyores i senyors, els adverteixo que tot això no és res més que un afer comercial.

Si voleu dedicar un dia per mostrar-vos l´estima, us aconsello que us marqueu un dia que per a vosaltres sigui important i ja veureu com els costos disminuiran i, a més a més, podreu gaudir-ho encara més, ja que per a la resta de la gent possiblement serà un dia normal com qualsevol altre.

Catalunya, des de Cantàbria

Jose Angel Passolas Soberon SANTANDER

Sr. Director; encara a risc que no vegi la llum aquesta carta que li envio, vull enviar-la a aquest Diari, per a la seva publicació. Sento i molt aquest afegitó que Espanya no ens vol, que Espanya ens roba i que els menystenim. Això és fals, de tota falsedat, munten per qui convé aquests assumptes i així queden i el pitjor és que entren en certes ments.

Personalment i des d´aquí, la meva terra, Cantàbria, no m´ocupen aquestes sensacions, ni molt menys; és més ofenen la intel·ligència. D´altra banda, pretendre que agafi, a més, en els catalans, aquesta idea que Catalunya en ser independent serà un «paradís», és tan fals com la més gran falsedat. El «paradís» està entre el Mediterrani i l´Atlàntic; paradís de solidaritat, unió i progrés. Prometre el paradís com fan alguns polítics il·luminats, porta a la més gran decepció, pel seu inabastable objectiu i nul·la eficàcia. El paradís, va existir entre el Tigris i l´Eufrates, com bé se sap i aquell paradís, Síria ara, mirin en què ha quedat. Així doncs; atenció amb els paradisos. A cada paradís hi ha una serp a l´aguait, el convenient és allunyar les pomes d´ella i per això s´ha de estar.

Retoladors màgics

Àngel lapiedra i fortuny girona

Des d´aquí el meu agraïment a la noia que dijous passat, dia 7 d´aquest febrer, va fer obsequi d´una capseta de retoladors a la meva filla Sira, de només quatre anys, que en una consulta mèdica plorava de mal que li feia la panxona.

«Son uns retoladors màgics», va afirmar molt agradable. I la meva nena que els va agafar ben contenta. Que s´ho va creure, i només arribar a casa es va posar a pintar-hi com una eixelebrada.

Pots creure´m que de veritat eren màgics aquells retoladors? Mal a la panxona? I ara...

Moltes gràcies. Persones com tu fan que la vida s´ompli de somriures i colors.