Qui són els responsables de la gran bacanal?

Per mi és la notícia de la setmana. L´antic governador del Banc d´Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez (MAFO) està investigat, abans imputat, per la crisi de Bankia. Es comencen a ventilar les responsabilitats penals del rescat de bancs i caixes els anys 2009 i 2010 que van suposar una despesa de diner públic de mes de 60 mil milions d´euros. Dels quals, ara per ara se n´han recuperat menys del 7%. La propera setmana el Congrés acordarà crear una comissió d´investigació sobre el rescat de Bankia. Aquesta i la comissió d´investigació de l´«operació Catalunya» són les primeres que es creen en 13 anys. El sector bancari s´havia de salvar amb la intervenció de diner públic, deixar caure bancs hauria tingut uns efectes molt pitjors. Però una cosa no treu l´altra. No és atacar el sistema de lliure mercat sinó les imperfeccions del mateix. No cal fer bancs públics -com demanava Podem aquesta setmana i hi vam votar en contra- sinó escatir les falles en el sistema de supervisió de bancs i caixes per part del Banc d´Espanya i el Ministeri d´Hisenda. Comencen els focus en seu parlamentària i la maquinària del sistema judicial. Retre comptes i assenyalar responsabilitats en aquest camp és una condició indispensable per recuperar la confiança en les institucions i el sector bancari. Com sempre, la majoria ho han fet bé. Però la gran bacanal va deixar un paisatge desolador. A MAFO li agradava esmorzar xurros i cafè amb llet al bar Los Pinchitos del carrer los Madrazo de Madrid. El bar va haver de tancar perquè un dia les fosses sèptiques van petar.

Ni idea

Dimarts 14 de febrer a les dotze del matí compareix el cap de gabinet del president del govern central, Jorge Moragas, al Congrés per presentar l´informe de Seguretat Nacional. Fa poca estona que el diari Público ha donat a conèixer uns àudios que proven encara més la implicació del compareixent en l´«operació Catalunya». En els 8 minuts que tinc per intervenir, en gasto un per demanar-li que doni comptes del que s´acaba de conèixer. Ho faig amb el meu estil, que no és l´estil rapper d´un altre portaveu que parla com si digués tuits. Bé, em respon a mi dient que no sap res de res de res del que és l´«operació Catalunya». Humor negre. Aquestes gravacions suposen un salt qualitatiu molt important. D´acord amb el reglament del Parlament de Catalunya, els compareixents en una comissió d´investigació que menteixen cauen en il·lícits penals. La senyora Sánchez-Camacho va dir al Parlament que ella era víctima de la gravació de la Camarga. Ara ja sabem que ella va ordenar la gravació. Ha mentit davant del Parlament. La responsabilitat penal és evident. I també sembla prou evident qui va pagar la gravació, curiosament un destacat dirigent del PSC.

Amenaça bioterrorista

Preparant el debat de l´informe de seguretat, observo que ara, a diferència de fa dos anys, ja hi ha una sensibilitat pel bioterrorisme. En sentirem a parlar com fa anys ens sonava exòtic el ciberterrorisme i la ciberseguretat. Hi ha material que pot ser utilitzat com a arma en les guerres asimètriques del món d´avui. Encara soc dels que em van vacunar de la verola. Els joves no estan vacunats de la verola perquè es va extingir, un dels grans èxits del segle XX. Però es van mantenir ceps de la verola en els centres d´intel·ligència d´uns pocs països. Avui dia es pot trobar en el mercat negre del terrorisme internacional.

El «bonisme» a la catalana

Tinc una teoria que intentaré raonar de forma delicada i respectuosa. Els catalans hem de ser solidaris i compromesos amb totes les causes nobles del món però no hem d´aspirar a formar part de la llarga llista de causes impossibles del món. A la vida no hi ha gaires coses pitjors que tenir raó i que passin els anys i no te la donin mai. M´explico, la falta de la tradició d´un Estat propi ens ha fet desplaçar la nostra mirada dels problemes del món cap a un «bonisme» que ens fa simpàtics al mateix temps que una mica desenfocats. Un jove diputat que es va fent a bon ritme em ve a preguntar la nostra posició sobre l´acord UE-Turquia sobre refugiats. Li dic que si fóssim un Estat hi estaríem d´acord -com hi està d´acord el govern grec de Siriza- però que la falta de cultura de poder substantiu ens posa en l´angle una mica còmode i desenfocat d´abraçar totes les causes que si tinguéssim poder real afrontaríem d´una altra manera. Dit això, la política migratòria de la UE ha estat un fracàs i l´acolliment i reassentament de la política del govern espanyol, molt curta i insuficient.

Un any més perdut

Aquest diari ha publicat en les últimes setmanes diverses respostes parlamentàries que vaig formular al nou govern. En quasi totes diuen que no es van gastar els diners del pressupost del 2016 per ser un govern en funcions. Però el pressupost no era en funcions. L´última notícia és la construcció de l´Arxiu Provincial que porta tants anys de retard i que n´ha acumulat un més. De cares al futur, em sembla molt rellevant començar a suscitar la posició pública del govern sobre la finalització de les concessions de l´AP-7 pel 2018 i el 2021, a tocar. I ara que la Generalitat ha anunciat el desdoblament de la carretera entre Besalú i Banyoles és hora de reactivar el desdoblament de l´Eix Pirinenc entre Besalú i Figueres, un tram de 18 quilòmetres sense grans dificultats orogràfiques. Tot això el dia que ens presentin el projecte de pressupost pel 2017, que si arriba, serà a pas de tortuga.