Provi a dir això que tant s'ha sentit en els últims dies, a Palma i més enllà -que la justícia és igual per a tothom-, provi a fer-ho sense que l'alè se li escapi explosivament per les comissures de la boca, amb lleugeres, i alliberadores, convulsions dels abdominals. Si ho aconsegueix dir mentre exhibeix la cara de pal i la mirada de pànic (una cosa no treu l'altra) del més famós registrador de la propietat de les Espanyes, llavors vostè acredita alts nivells de maduresa (les panses tindran més suc) i responsabilitat (tan responsable, almenys, com aquell Banc d'Espanya que beneïa el saqueig dels iaios amb les preferents de Bankia, un model).

I és que com que vam començar amb això de la democràcia més tard, fins i tot, que Portugal i Grècia, es nota que tenim les ganes de millorar, quan n'hi havia, dels jornalers que van a classes nocturnes de Batxillerat. Uns anys més i donarem lliçons d'anglès i liberalisme. Per exemple, no hi ha el més mínim dubte que els comptes de Jordi Pujol a Andorra van ser una arrencada de patriotisme, un suport a la projecció internacional de la llengua catalana, encara que també és cert que cada vegada que es fa referència als comptes del rei emèrit a Suïssa es discuteix si van néixer així d'avantatjosos o van anar creixent amb els anys, però no el que és obvi: que els Alps són el millor lloc per donar mostres de patriotisme, de manera semblant a les illes Verges, que és on tenen compte obert les titoles financeres més promíscues, no vull assenyalar.

No dedueixin que sóc un republicanot ferotge, el meu republicanisme és com el de Santiago Carrillo -preventiu-, com quan li va dir a Joan Carles: «Si Sa Majestat surt per cames, jo hauré sortit molt abans». No es deixin portar pel desànim. Mirin Isabel Bonig que, plena d'entusiasme patriòtic, s'oposarà al corredor mediterrani si Catalunya es proclama independent. Això, tallem les comunicacions amb França per haver-nos envaït i amb Bòsnia per musulmans. Resem per la confusió del turc i la conversió dels jueus relapses, amén.