«Humanitat», per a qui no en sigui expert
Xavier Serra Besalú girona
Avui dia, hi ha força persones que mai dirien que volen «acabar» amb els refugiats, amb els pobres, amb els dèbils..., que mai ho dirien, però que amb els fets ho expressen. I em sembla horrible. Som al s. XXI, en unes societats avançades, amb un coneixement moral i legal que ens permet entendre molt sobre la dignitat de qualsevol ésser humà. Actuar com salvatges o bàrbars diria molt poc de la qualitat personal de ningú.
Jo vull acollir, però si hagués de fixar uns mínims que poguessin acceptar fins i tot els xenòfobs o «proteccionistes economicoculturals» de torn, proposaria tres passos: identificar, legalitzar, i legitimar.
Quan algú truca a la porta: a) cal saber qui és, mirar-lo als ulls, posar-li un nom (saber si és humà o bèstia); i tenim eines i recursos per saber qui és qui, i d´on ve, i per què truca.
A continuació, si és humà, si pertany a la nostra espècie: b) cal legalitzar-lo, cap humà és «il·legal», tota persona humana ho és... de «persona» (li doni el paper o targeta que vulgui -refugiat, estranger,... una identitat, que pugui dur-lo a fer-se el seu «portfoli»).
I, finalment, i això ja és per qui respecti el dret humà núm. 14, o els altres: c) legitimar-lo. O sigui, aplicar-li els drets que té, de la mateixa manera que vostè o jo voldríem ser tractats en el seu lloc.
No sembla difícil. Després -un cop fet a), b) i c)-, ja pot dir que li treu el lloc de treball, o que se li cola a les cues del CAP, o que l´emprenya la seva religió o costums, etc.
No sé si serà veritat (caldrà revisar-ho) però, almenys, haurem manifestat «sentiments d´humanitat», com deia el malaguanyat David Hume, un il·lustrat gens sospitós de res, a la segona meitat del segle XVIII.
Hi estem d´acord, en això? I. per fer-ho, de recursos en tenim, només manca bona voluntat.
Incomprensible
Maria Salip Calvó GIRONA
És incomprensible, absurd, ridícul, perillós i negatiu el que passa amb la ideologia de gènere.
No poder dir en altaveu que els nens tenen penis i les nenes vulva en un autobús que vol recórrer Espanya per contrarrestar el dany psíquic que s´està fent en algunes escoles,confonent els innocents nens i nenes amb embolics sobre els rars casos de transsexuals (estadísticament només un de cada 10.000 nen ho és). Crec que la reacció és desproporcionada, a més d´anar contra la natura, la biologia i antropologia.
O sigui, que sembla ser que ara, tal com van les coses, un ginecòleg que s´atraveixi a dir als pares que el bebè és un nen perquè té penis o una nena perque té vulva, pot arribar a ser denunciat i perseguit.
El sentit comú sembla ser que és el menys comú dels sentits. En el cas d´un nen així de diferent (o sigui transsexual) crec que són els pares amb l´ajut d´algun psicòleg els que han d´ajudar i tractar amb tota l´estimació i respecte, i airejar-ho el menys possible.
L´autobús
Manel Fortis olot
Que dolent que és discriminar.
Que lleig que és obligar.
Que dolent i que lleig és discriminar mainada perquè senten que són nens tot i tenir vulva o nenes tot i tenir penis.
Que dolent i lleig és obligar a fer-los sentir com ells no es senten.
Tothom és el que sent que és. El cor no es toca. Els sentiments no es toquen. Són nostres.
I menys els de la mainada.
Algunes de les persones responsables d´aquesta campanya deuen tenir vulva. Algunes altres, penis.
Però el que no tenen és cor.
