El fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Jesús Caballero, ha decidit obrir diligències per investigar la possible comissió d´un «delicte d´odi» per part de l´organització Hazte Oir per haver noliejat un autobús als laterals del qual es pot llegir: «Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t´enganyin. Si neixes home, ets home. Si ets dona, seguiràs sent-ho». Com a mesura cautelar ha sol·licitat judicialment que es prohibeixi la circulació d´aquest vehicle mentre «no es retirin els missatges discriminatoris que exhibeix». En el mateix sentit, des del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats, la Generalitat de Catalunya i la Delegació del Govern de Madrid han instat la Fiscalia a actuar per la possible comissió d´un «delicte d´odi» contra els transsexuals. El suposat delicte comès seria el descrit en l´article 510 del Codi Penal, segons el qual «Seran castigats amb una pena de presó d´1 a 4 anys i multa de 6 a 12 mesos: a) Els qui públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament l´odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part d´aquest o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquest, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat».

Encaixa el missatge del ja famós autobús en aquest precepte i estarien, per tant, justificades mesures cautelars com la immobilització del vehicle? Al meu parer, no. De la lectura d´aquestes frases no resulta ineludible concloure que l´organització promotora fomenti l´odi, l´hostilitat, la discriminació ni, molt menys, la violència contra ningú. Per descomptat, no es tracta d´un missatge innocu i pot haver-hi moltes persones o col·lectius que, amb fonament, se sentin ofesos o, si més no, molestos amb el seu contingut, però, primer, cal no oblidar que estem en un Estat democràtic que proclama que la llibertat i el pluralisme són dos dels valors superiors de l´ordenament; segon, que la llibertat d´expressió ha estat configurada com un dels fonaments de la societat i una de les condicions per al progrés i el desenvolupament col·lectius i, tercer, que la llibertat d´expressió empara, com han reiterat el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans, no només les idees i opinions majoritàries o socialment acceptades sinó també «aquelles que xoquen, inquieten o ofenen l´Estat o una fracció qualsevol de la població». En altres paraules, en un Estat democràtic tenen «dret a fer-se sentir» els que, com l´organització Hazte Oir, sostenen missatges, idees o conviccions mancades de fonament científic o, per referir-nos al present cas, que són, directament, retrògrades, repulsives i mereixedores del rebuig social.

Però que els d´Hazte Oir tinguin, efectivament, dret a fer-se sentir no implica que hagin de rebre cap ajuda o finançament públic que contribueixi a la divulgació de les seves proclames, ja que una cosa és que l´expressió d´aquestes idees no pugui prohibir-se ni, molt menys, criminalitzar-se i una altra que els poders públics incompleixin el mandat contingut en l´article 9.2 de la Constitució que els commina a remoure els obstacles de tota mena que impedeixen la igualtat real i efectiva de les persones i els grups en què s´integren. També cal que, de la mateixa manera que es poden establir límits a la difusió de continguts televisius en certes franges horàries, es puguin imposar restriccions a l´expressió d´aquests missatges en les proximitats dels col·legis. I és, precisament, encara que no en exclusiva, en l´àmbit educatiu on han de ser combatuts i desmuntats els prejudicis que defensa Hazte Oir, de manera que aquests nens i nenes als quals semblen dirigir els seus missatges, inclosos els fills i filles dels que integren aquesta organització, rebin de veritat, com prescriu la Constitució (article 27.2), una educació que tingui com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

En suma, la campanya de Hazte Oir ens pot semblar -a mi m´ho sembla- una mostra del preu que Robert Jackson, jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units, va dir que calia pagar per gaudir de la llibertat d´expressió: aguantar una gran quantitat d´escombraries. Però, i per citar una altra frase famosa, en aquest cas d´Oliver Wendel Holmes, també jutge d´aquest tribunal, cal estar sempre vigilants per posar fre als que pretenguin controlar la manifestació d´idees i opinions que detestem, excepte que comportin una amenaça tan directa per als legítims objectius del Dret que sigui necessari controlar-les immediatament per així salvar la Nació. No sembla que Hazte Oir i les seves campanyes suposin avui un perill d´aquesta índole.