La Comissió Europea va presentar el 22 de febrer, en el marc del compliment de les regles de l´anomenat «semestre europeu», el document d´anàlisi anual de la situació econòmica i social dels estats membres, acompanyat d´un informe específic per a cada país. En la introducció del document marc es destaca, com a dades positives, que a escala europea l´ocupació progressa en gairebé tots els Estats, que la desocupació es troba en una fase de retrocés, i que les taxes de persones aturades de llarga durada i de joves aturats disminueixen progressivament. No obstant això, es matisa, també amb caràcter general, que les taxes elevades d´atur, la pobresa i les desigualtats «continuen sent preocupacions importants en alguns països», especialment en aquells que han estat més afectats per la crisi financera i del deute. La Comissió crida a l´adopció de mesures adequades per aconseguir incrementar la participació de la població en els mercats de treball, adoptar mesures que cor­regeixin les desigualtats, invertir en la millora de les competències, millorar els processos d´ajust que fossin necessaris en els mercats laborals i modernitzar els règims fiscals i de protecció social. Respecte a com posar en pràctica les mesures per abordar la situació, la Comissió emfatitza la necessitat que els Estats membres «s´assegurin de l´estreta participació dels parlaments nacionals i els interlocutors socials i garanteixin l´apropiació del procés de reforma per una gamma el més àmplia possible de parts interessades», amb una participació que ha de ser destacada de les autoritats regionals i locals, «atès que l´èxit de l´execució depèn també dels diferents nivells de govern».

Del marc general passem a l´examen de la realitat espanyola, és a dir de l´Informe 2017, i després de la lectura podem dir que no es troben diferències substancials respecte al de l´any anterior. En primer lloc, es valora positivament la creació d´ocupació en els últims anys, així com la disminució de la desocupació, si bé s´assenyala que aquest últim «es manté a un nivell molt elevat», amb especial preocupació per la situació dels joves i de les persones aturades de llarga durada. En segon terme, se segueix manifestant preocupació per l´ús estès dels contractes temporals, molts dels quals de molt breu durada, que segons el parer dels serveis tècnics de la Comissió «pot afectar negativament la situació social i frenar l´increment de la productivitat». Es valoren els efectes «moderadament positius» de les reformes laborals empreses pel Govern per reduir la segmentació (no estic precisament segur que aquesta tesi sigui compartida per a moltes persones treballadores) i se segueix criticant (sense fer propostes concretes de canvi, encara que probablement anirien en la línia de modificar la contractació temporal i reduir els costos econòmics de finalització dels contractes de durada indefinida) que «alguns aspectes de la legislació laboral encara pot crear incentius per a la celebració de contractes temporals».

En aquest últim punt, l´Informe assenyala allò que anomena «bretxa subsistent pel que fa als costos d´acomiadament entre contractes temporals i indefinits i la incertesa en cas de litigi» com a raons que poden actuar d´incentiu a la contractació de durada determinada, si bé sí que constata com s´han anat reduint les indemnitzacions per acomiadaments en contractes indefinits, i ja apunta una referència al possible impacte de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 setembre 2016 sobre l´increment dels costos d´extinció dels contractes temporals.

El document valora positivament l´evolució del mercat laboral el 2016 i la creació d´ocupació, tot i que se segueix assenyalant que la nostra taxa d´ocupació continua sent molt inferior a la que existia en iniciar-se la crisi el 2007, ja que els percentatges són del 64,5% en el tercer trimestre de 2016 i del 69,7% el 2007. Una millora del mercat de treball que ha tingut un impacte certament limitat en les taxes de pobresa i d´exclusió social, que segueixen sent molt elevades, ja que les dades comunitàries les situen en el 18,6 i 45,9% respectivament en el quart trimestre del 2016, i no és menys important, ni de bon tros, l´augment de la desigualtat en la distribució de la renda, que per la Comissió va ser deguda principalment «a la ràpida pujada de la desocupació i a la persistent segmentació del mercat laboral», amb afectació negativa a la població amb menors ingressos, destacant igualment, amb suport en estudis efectuats per Eurofound, que «la polarització de les qualificacions entre una gran proporció de treballadors poc qualificats i una proporció relativament elevada de titulats universitaris és un altre important factor».

Concretament, l´informe emfatitza que hi ha diversos factors relacionats amb el món del treball que llasten el creixement i provoquen un alt grau de desigualtat, com l´atur, la segmentació del mercat de treball, l´envelliment de la població i els desfasament en l´educació. La preocupació per l´ús excessiu de la contractació temporal, sovint de molt curta durada, i que afecta tots els grups de treballadors, tot i que amb un impacte especial entre joves i poc qualificats, es manifesta en l´informe, que afegeix que aquesta dada «unida a les baixíssimes taxes de transició anual de contractes temporals a indefinits (10,2 % el 2015, enfront d´una mitjana de la UE del 23% el 2014) sembla indicar que l´ocupació temporal no funciona com un trampolí cap a una carrera professional estable».

No em sembla gens malament, perquè és més que una simple hipòtesi de treball, que l´informe manifesti la seva inquietud per «la utilització de falsos autònoms en substitució de treballadors ordinaris», i que constati que gran part del treball a temps parcial (el percentatge general segueix sent inferior a la mitjana comunitària) és involuntari, ressenyant que el 2015 «més del 60% dels treballadors a temps parcial no van poder trobar una feina a temps complet, i aquest percentatge s´ha duplicat pràcticament en els últims deu anys». Finalment, no està de més tampoc subratllar la valoració poc positiva que s´efectua dels incentius econòmics a la contractació, posant de manifest una cosa que ja ha estat constatada en estudis a l´efecte, i que encara que el govern va manifestar el 2012 que anava a corregir no ho ha fet sinó fins i tot augmentat, com és el seu caràcter poc incentivador de la contractació, i que els grups de treballadors als quals van dirigits «són bastant amplis, cosa que sembla indicar que els incentius no estan el suficientment orientats cap a aquelles persones que tenen més dificultats a l´hora de (re) integrar-se al mercat laboral».