SOLITUD I MANCA D´AFECTE

Vivim en una societat on hi ha molts actes socials, moltes reunions, molts llocs de trobada, moltes relacions socials i intercanvis, i semblaria que ningú es troba sol. Però és una simple suposició que no respon a la realitat de la vida de les persones que ens envolten. No estem sols, però hi ha molta solitud, molt aïllament, molta manca de comunicació, molta falta d´interacció i intercanvi efectiu de sentiments, idees, il·lusions o fracassos. És molt fàcil parlar del futbol, del teatre, de les notícies que ens colpegen a totes hores, de la política en general, de viatges, de teatre, de la festa del barri o de la televisió, etc... però difícil de mostrar la nostra humanitat, els nostres sentiments, les nostres angoixes i els nostres ideals.

Caminant pel carrer, o asseguts en un banc, o dintre d´un restaurant o un bar, el panorama que impera és la persona, acompanyada o no, parlant amb el seu mòbil, amb algú de la vora o amb algú de lluny. I certament és una eina fantàstica que pot facilitar molt la vida i les comunicacions. Però també és una arma de ­deshumanització, que en part substitueix la relació propera per la relació virtual o des de la llunyania. Sembla que el factor humà és cada cop més prescindible, en funció de les noves tecnologies, i d´un ús abusiu de les relacions virtuals o telemàtiques.

Vivim, certament, uns temps en què mai havíem estat tan rodejats de persones, ni mai hi havia hagut tantes ocasions de relacions socials de tota mena, amb motius tan diversos com impensables. Però tinc la sensació que abunden massa les solituds i l´aïllament, i s´incrementen les malalties per manca d´afecte, de comprensió, de comunicació personal. La tristesa, la manca d´afecte, la inexistència de xarxes afectives i amistoses estables, fan que es fomentin, no només malalties psíquiques com les depressions, sinó també de tipus físic, com acrediten alguns estudis recents. A aquest pas, els psiquiatres i psicòlegs, o els professionals que tracten les persones en els aspectes més sensibles, com advocats i metges, tenen assegurat el treball. Caldrà cultivar més les relacions personals i l´amistat, així millorarem la nostra autoestima i segur que potenciarem la nostra salut mental i física, però als amics se´ls ha de dedicar temps, amb generositat. I l´amistat no pot ser virtual.