Amb pocs dies de diferència s'ha conegut que les llistes d'espera quirúrgiques es van incrementar l'any passat a les comarques gironines amb un miler de persones (uns 14.600 gironins esperen una operació, un 7,6% més que l'any anterior), mentre que l'espera per a proves diagnòstiques va passar de 40 a 79 dies de mitjana i actualment hi ha 9.125 persones a les comarques gironines (8,45% més) pendents de poder-se sotmetre a mamografies o colonoscòpies, entre d'altres exàmens. El conseller de Salut, Toni Comín, va fixar la reducció de les llistes d'espera com un dels seus principals objectius quan va assumir el càrrec, fa poc més d'un any, i és evident que de moment no se n'ha sortit. I això que és cert que, tant en el cas de les intervencions quirúrgiques com en el de les proves diagnòstiques practicades als centres de salut gironins, hi ha hagut un increment (d'un 15% i d'un 10%, respectivament). Però no ha estat suficient i continua creixent el nombre de ciutadans a l'espera de resposta en aquests dos àmbits de la sanitat pública.

Les perspectives, a més, no permeten ser gaire optimistes en aquesta matèria (tampoc pel que fa al nou hospital Josep Trueta, però aquesta és una altra història, que va per més llarg, encara), perquè també s'ha sabut que la dotació econòmica que Salut preveia destinar aquest 2017 per intentar reduir les llistes d'espera ha estat retallada. Es tracta d'un nou cop per al sistema sanitari català, que durant anys ha estat per la seva qualitat i bon servei una autèntica referència i la joia de la corona de l'administració de la Generalitat, i que en els últims anys s'ha vist greument perjudicat per la crisi econòmica, les retallades pressupostàries i determinades decisions polítiques. És cert que aquest sistema sanitari manté la seva rellevància com a pilar de l'estat del benestar a Catalunya (hi ha contribuït de manera decisiva la professionalitat de la major part dels seus treballadors), però no ho és menys que el servei s'ha deteriorat: en són exemples paradigmàtics l'augment de les llistes d'espera i el retard en la realització de proves diagnòstiques, que acaben repercutint en la qualitat del sistema i, el que és pitjor, poden perjudicar greument els pacients.

I encara més en aquells indrets on les llistes d'espera són escandalosament més elevades que en d'altres. A les comarques gironines, per exemple, i en el cas de les proves diagnòstiques, l'hospital de Figueres és el centre amb més demora, amb 3.000 usuaris esperant i una mitjana de 138 dies de retard (a tot Girona és de 79!).