Cartes

JOSEP FUSTé I SOLéS PALAMÓS

Superats amb escreix els cinc anys d´existència, Escàlem Coral vol consolidar el seu projecte ampliant el seu repertori, que no per extens deixa de ser suficient per tal de ser fidel a la seva ideosincràcia, quant a recuperació de tradicions, com ha estat fent-se des del seu inici, i que està marcant camí en el transcurs de la nostra curta, però intensa, història. Es pretén consolidar aquesta filosofia, reivindicant fer present el passat, cercant més arrels, més cultura popular, que amb pinzellades de veus concordants i melodioses, arribin a tothom com s´ha fet palès recenment amb el Cant de Caramelles pels carrers de Palamós amb una acollida de públic sorprenent.

Però Escàlem Coral no vol caure en la temptació de deixar-se entabanar per aquestes magnífiques acollides, pensant que hem assolit el cim. No, no i no. Tenim molt de camí per recórrer i un projecte ambiciós per consolidar. I ara és el moment. Formem un bon grup entregat, entusiasta i alegre; tenim el plaer de gaudir de dos excel·lents directors: Cristina Baiget i Carles Casanovas, abnegats, sacrificats, a voltes aspres i tossuts, sempre generosos, alegres i comprensius que fan les delícies de treure substància de la cançó més inversemblant, i fent realitat la frase que diu:

...«La paciència es un arbre d´arrels amargues, però de fruits molt dolços...»

Per tot això i conscients que hi ha molta gent a la qual agrada el cant i no sap on realitzar-se Escàlem Coral obre les portes a tothom amb el convenciment que us hi trobareu com a casa.... Cantant! Ens feu falta.

Si aquest és el vostre cas, truqueu als tlfs. 658765216, 619141643 o 699211664

Musicoteràpia

amb la UdG

Adriana Bergwerf Portell girona

Soc alumna del Postgrau en Musicoteràpia de la UdG. A l´octubre continuaran amb un altre curs. Us recomano profundament endinsar-vos en el món de la musicoteràpia.

La música és comunicació que transmet emocions. La música socialitza, integra, cohesiona, millora el sistema immunitari i genera endorfines. En l´aspecte cerebral la neuroplasticitat succeeix quan el sistema nerviós s´adapta en funció dels estímuls del entorn i l´experiència, i això passa amb la memòria, l´adquisició d´habilitats motores i cognitives, i la rehabilitació, entre d´altres.

La musicoteràpia és una disciplina que, a través de la música, i portada a terme per un/a musicoterapeuta, té l´objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones en els aspectes físic, social, emocional, espiritual i cognitiu. Ajuda a millorar els processos curatius. És dirigida a totes les edats. No és necessari saber de música per formar-ne part, ni patir una malaltia. No és miraculosa (té avantatges, inconvenients i limitacions): s´ha de tenir en compte l´estat emotiu de la persona, les seves preferències musicals i la seva història musical de records i vivències (la seva ­motxilla musical personal) per tal de no perjudicar-la emocionalment. Ja que l´entorn (la cultura) configura com el cervell processa la música. No existeix una farmacopea musical per a cada problemàtica. Us animo, doncs, a estudiar-la per assaborir-la també, com jo.

Camí de Ronda

de Calonge

sanjay motiani calonge

Després d´haver vist l´última publicació referent a les platges i camins de ronda de l´alcalde de Calonge, de les quals s´enorgulleix, m´agradaria denunciar el mal estat en el qual es troba el camí de ronda entre les cales Belladona i Cap Roig pertanyent a aquest municipi. Un temporal va tombar un pi (fa mesos) que va provocar un esllavissament que bloqueja el camí. El problema ve donat perquè els turistes no fan cas de la cinta de plàstic que «prohibeix» el pas. La gent es juga la vida literalment per creuar a l´altre costat. Seria molt mala fama per a l´apreciat turisme que tant valorem que algú caigués d´un precipici a diversos metres d´altura sobre una de les precioses platges de la Costa Brava.

«Cupcakes» vs. caques de gos

Ferran Claro negre riudellots de la selva

Això s´ha de solucionar, fa força temps que penso en aquest tema, un tema que afecta tothom, visquem en un poble o en una ciutat. L´altre dia vaig quedar amb els meus amics a la plaça principal, i al final no hi vaig anar, ja que caminant tranquil·lament vaig trepitjar una caca de gos. Quin fàstic! Una caca de gos toveta i pudent, similar a un cupcake, però no ho era.

És culpa meva que a un amo repugnant li faci fàstic recollir la caca del seu propi gos...? I que després vingui una persona a qui no agraden els animals i hagi de trepitjar-la. Jo, personalment, ho trobo una falta de respecte sobre totes les persones que tenen cura del medi ambient. A més, sabies que si els amos dels gossos recollissin la caca del seu gos, evitaríem a moltes persones la perduda parcial de la vista...

Espero que el vostre mitjà pugui ser un altaveu perquè els amos entenguin que han de recollir els excrements dels seus animals i aquest problema s´acabi.

Viure mata bastant

Jesús Domingo Martínez girona

Penso que és un gran encert seguir els consells de protecció civil, de les autoritats sanitàries i/o religioses, encara que és segur que la borrasca farà finalment de les seves i la nostra salut se'n ressentirà vulguem o no, perquè viure mata bastant.

No obstant això, sempre és molt més aconsellable esforçar-se amb allò que no és inevitable sinó que depèn de la nostra sàvia decisió; amb això, a més de contribuir a millorar la nostra breu travessia per aquesta terra, la podem fer més habitable per als que l´heretaran.