No pensis en un elefant», va escriure el lingüista i professor de la Universitat de Berkeley, Califòrnia, George Lakoff (1941). No pensar... un bon exercici mental, quina paradoxa. No pensin, per exemple, que al columnista li costa demanar disculpes a l´escola Vedruna (i per extensió, a nenes, entrenadors i pares) per algunes asseveracions («dures», pensen; efectivament, penso) que servidor va fer en aquest mateix faldó de pàgina fa un parell de dissabtes en un article titulat Bauman i el bàsquet (29-04-2017). No pensin que l´orgull pot més que l´acceptació dels arguments de l´altra part. No pensin tampoc que l´esmena es presenta per força. No pensin que no he escoltat les raons de l´escola, ni que no agreixo el to serè de la queixa -«no hem pensat en cap querella», penso que em van dir.
No pensin a pensar segons què, perquè pensin que pot no conduir enlloc. No pensin que són els únics a fer bé les coses ni que no poden cometre errors. No pensin que els fantasmes existeixen, no, ni desconfiïn tant de tothom. No pensin que vivim envoltats d´injustícies, ni tampoc que allò que pensa Zygmunt Bauman del retorn a la tribu és una veritat universal. No pensin que se´ls valora per néixer on han nascut, per viure on viuen, per tenir el sou que tenen o per conduir el cotxe que condueixen. No pensin que algú pot pensar així al nostre Occident de les oportunitats. No pensin que el color importa i no malpensin del guàrdia de seguretat del supermercat que renya el nen negre per fer exactament el mateix que el blanc. No pensin, tampoc, que quan el nen amonestat al súper et diu per tercera vegada que li agradaria tenir la pell més clara ho diu perquè ho pensa; s´ho pensa, en tot cas. No pensin que no som bones persones i no pensin de cap manera que hi ha algú que mira malament algú altre perquè sí. No pensin que no sóc capaç de reiterar les disculpes al Vedruna ni que no em dol haver ferit algú. No pensin que no hi he pensat: he fet cas de Lakoff i no em trec l´elefant del cap.
