Darrere la celebració del Girona FC per l´ascens a la Primera Divisió, hi ha l´esforç realitzat, la història passada i la recent, i per tant, més present en la memòria. Hi ha les dificultats econòmiques, els play-offs perduts, i el suport d´una afició que a les dures i a les madures seguia al club quan les derrotes eren més que les victòries. Com també hi ha la figura d´un entrenador com Machín, que, a la manera d´un Simeone de l´Atlètic de Madrid, ha rendibilitzat al màxim una plantilla i un equip per assolir uns resultats concrets.

Poques coses desperten una passió més visceral i col·lectiva que el futbol. I per això tenir un equip a Primera Divisió implica una publicitat gratuïta i continuada de la ciutat impagable, si ofereix atractius turístics. Tenim exemples de capitals petites que han estat presents a la màxima categoria del futbol i han aguantat algunes temporades. Com el Numància, de Sòria, d´on prové l´entrenador Machín, que amb poc més de 39.100 habitants ha ascendit tres vegades diferents a Primera. Per resultats i població, Eibar, amb la quarta temporada a Primera, és un exemple sorprenent. La vila armera amb prou feines supera els 27.000 habitants, i ha fet del seu camp un estadi difícil de conquerir. I amb el seu bon joc ofensiu ha acabat desè en la classificació.

L´exemple del Vila-real, important població castellonina, és diferent, perquè com a suport de l´equip que juga competicions europees amb uns 50.300 habitants, hi ha la família Roig, una de les fortunes empresarials del país, que tira endavant la cadena de supermercats Mercadona. I aquest fet implica unes possibilitats econòmiques difícils d´igualar per qualsevol club. Encara que l´entitat tingui acords amb equips rellevants com el Manchester City, i pugui lligar cessions de jugadors valuosos. Segurament no hi ha cap recepta per mantenir-se a la categoria màxima. I està bé que sigui així, perquè l´esforç, la il·lusió i la lluita fins al darrer minut té molt a veure en la possibilitat de mantenir-se un any més. De tota manera, ser de primera no és només la classificació tancada, sinó l´actitud de millorar, cohesionar un projecte i acceptar que el fracàs i la derrota formen part de la vida. La gent de primera és tota aquella que resisteix els embats de la vida, aguanta els cops i resta dempeus, per somiar i construir un demà una mica millor, que segur que es mereix. Que ens mereixem tots.