Amb el pas dels anys constates que hi ha una expressió, «el temps ho cura tot», que s´ha tornat recurrent per a les persones que t´envolten, però que sempre que l´escoltes no pots evitar pensar que és una fórmula enganyosa per no pensar en el dolor present, el més difícil de batre. D´acord, per ràbia que faci sentir-la, el temps cura, és ben cert. Sona fins i tot cínica de tan emprada, però l´expressió té part de raó, perquè el trànsit temporal, i les seves adaptacions a nous contextos i realitats, pal·lien aquella desolació inicial. Però no ho fa amb tot. Acceptar la validesa de la part no comporta haver de fer-ho amb el conjunt, perquè si fos així hauríem d´admetre la inexistència dels termes mitjans, que són els que acaben resumint qui som i on volem anar.
Les presumptes propietats curatives del temps et són comunicades de ben petit, preferiblement per àvies i avis, i fins i tot les acabes adoptant com a recurs dramàtic per als fills, a qui vols estalviar la gran veritat: el temps no és uniforme, sinó que canvia amb l´individu. És a dir, que com més gran, menys cura. El motiu no és altre que la teva pròpia percepció de la vida. Quan fa pocs anys que protagonitzes aquesta comèdia dramàtica, és cert que tens un (teòric) recorregut per davant que et permet refer-te de qualsevol imprevist, perquè al capdavall no veus el final del camí. Però quan creixes, prens consciència dels teus límits, de la caducitat col·lectiva, i descobreixes que el temps, més que un antídot, pot acabar essent el teu principal enemic, perquè és un recordatori permanent de pèrdues i absències.
L´avantatge, potser l´únic, és que adonar-te que el temps no et curarà determinades tristeses també suposa la revelació de la teva veritable identitat. La sistematització d´una enyorança, d´una malenconia, et diu més sobre tu mateix que no les alegries conjunturals, perquè t´emmiralla al que realment canviaries de la teva existència. Per això alguns estem obsessionats amb els viatges en el temps: sabem perfectament on aniríem, i amb qui, per sentir que la felicitat és completa.
