La web d´un diari no humorístic publica que milions de dones pateixen una «patologia que genera ansietat, estrès, baixa autoestima, autocompassió» i impotència. Penso que parlen dels efectes dels atemptats terroristes però -malgrat tot el que es divideix estúpidament per sexe- no entenc per què afecta només dones. Estic equivocat. El que produeix aquesta devastació psicològica és el swimsuit trauma.
Alliberat de falsa psicologia, el swimsuit trauma ve a ser la petita vergonya que senten algunes dones en comprar un biquini sabent que no els quedarà tan bé com a la noia de la foto. Hauríem de deixar d´editar aquestes merdes i, si són certes, informar que no s´han d´imitar les idioteses.
El que em preocupava era el terrorisme, que causa un 0,00058% de les morts al món, segons l´OMS. Es mor molt més a la platja o a la piscina, si se supera el swimsuit trauma, però la por és lliure, com el mercat. Hi ha molt comerç amb la por. Ho noto com poruc perquè m´irrita que vulguin ficar-me por o fer-me víctima d´una que no se m´havia passat. És urgent limitar la producció legal de por i combatre la il·legal per tots els mitjans, inclosos els de comunicació.
La por sense causa va provocar 1.500 ferits (8 greus) en l´espantada estampida de la plaça de Torí, on els seguidors de la Juve veien la final de la Champions. Hores abans, a Nürburg (Alemanya), la policia va evacuar 10.000 assistents al festival Rock am Ring per alarma terrorista. Una operació perfecta com un simulacre en un país que estima tenir tot sota control.
Des de l´11-S de 2001 la fobosfera és un greu inconvenient de la globalització. És hora de trobar remeis.
