Així de clar ho dic. Bé, de fet, ja ho soc. Ara ja sóc infidel i, a més, des de fa molt temps. Primer ser del Girona i després del Barça. Aquest sentiment, per a alguns aficionats, encara és a l´inrevés, no ens enganyem, però la temporada vinent que serem a Primera no hi haurà motiu per haver de triar: haurem de ser del Girona. Una de les primeres coses que van xocar a Pablo Machín quan va arribar a Girona és que la mainada era del Barça i molt poques vegades es trobava amb nens o nenes que deien que eren del Girona. Ara això ha anat canviant. Ara es veu mainada amb la samarreta blanc-i-vermella, anant per exemple a l´escola. I la graderia de Montilivi és un exemple de com han canviat les coses en pocs anys. Hi ha molts infants que acompanyen els seus pares i mares. Abans, diguem-ho clar, a l´estadi hi anava la gent gran, gironins de tota la vida. Tenim un futur esplendorós per davant. Aquests nens i nenes han de ser el relleu i el futur per tal que arribi un dia en què ningú s´hagi de plantejar aquesta infidelitat i la seva primera opció sigui el Girona. Ho deia també l´actor Fel Faixedas -que va prometre deixar de fumar- en acabar el partit davant el Saragossa. Hem de posar a la pràctica el terme de gironista-culer o gironista-periquito. Per cert, Faixedas, jo ja he deixat de fumar.
