S apropen dies molt, molt importants. De tant explicar que hi ha dies històrics al final, quan aquests estan a punt d´arribar, no ens n´adonem. Hi ha molta gent que quan els parlo d´aquesta possibilitat em diuen que no tinc raó i em posen d´exemple el judici d´Artur Mas i la falta de reacció de la ciutadania. Com voleu que hi hagi reacció de la gent si al judici Mas va dir que la culpa del 9-N la tenien els voluntaris? Què va fer Francesc Macià quan va ser enxampat a Prats de Molló amb els seus voluntaris per envair Catalunya? L´any següent, 1927, al judici a París es va declarar com a únic responsable i va afirmar que efectivament volia envair Catalunya, proclamar la independència i... fer la revolució! Tres anys més tard es va convertir en el mític president de la Generalitat. Què va fer Lluís Companys quan li tomben la revolució agrària per la qual tant havia lluitat? Proclama la república catalana en solidaritat amb el poble d´Astúries i és detingut amb tot el govern. Menys d´un any i mig després el poble català en una gran victòria del Front d´Esquerres el porta de la presó del penal del Puerto de Santa María directament a la presidència de la Generalitat. Per cert amb ell hi havia Joan Comorera, en aquells dies de la USC i poc després del PSUC.

Estem a punt de viure uns dies, setmanes, mesos sense full de ruta, sense guies. Però alerta, tampoc el PP en té cap. La solució tradicional que ha estat bombardejar Barcelona des de Montjuïc fins que la ciutat es rendeixi, no sembla gaire viable. Una derrota ràpida i en primera instància tampoc ha de desmoralitzar a ningú.

Uns homes, dones i nens creuaven la frontera amb França els dies infausts de febrer de 1939 des de molts indrets però també des de Maçanet de Cabrenys i de la Vajol. Van fer penosament els tres kilòmetres fins al Coll de Manrella o fins al coll del Lli.

Hi ha molta gent que vol recollir aquell testimoni. S´hi han afegit als darrers anys dues onades de noves generacions de catalans sense por. Una gran onada de republicans que podem simbolitzar pel 15-M i una altra onada de republicans del desafiament català. Des d´aquells dies mai com ara havíem estat més a prop de la República.

Molta gent fa la pregunta equivocada, hi ha més d´un 50% d´independentistes? No ho sabem perquè no deixen fer un referèndum de veritat, però i si en fem una altra... Hi ha més d´un 50% de catalans republicans? La resposta és sí, més d´un 80%, claríssimament. De fet, pregunteu-vos en la intimitat, coneixeu en el vostre entorn algun monàrquic? Quan Catalunya ha florit és perquè els catalans ho han volgut. Ara és l´hora.