Cartes

tots a una

àngela ferrer i mató girona

Fuenteovejuna és una gran obra teatral de l´insigne escriptor Lope de Vega, anomenat «El Fènix de los Ingenios» per la seva vasta producció en tot tipus d´obres literàries. Fuenteovejuna pertany al grup de les obres teatrals de l´escriptor. L´essència de l´obra es basa en l´honor i en com tot un poble inclosos els nens són capaços d´unir-se contra la injustícia. Aquí vaig, a com la unió de tot una ciutadania pot canviar la història. En l´obra tots junts maten el culpable però no es pot acusar ningú perquè van ser tots i no es podia condemnar tot un poble. Ara ens podem traslladar a Catalunya. Crec que han quedat amb el cul a l´aire les autoritats en el poder quan els greuges a Catalunya són tan grans i tan ostentosos que ningú els pot negar. Però, aquí vaig, crec que ens falta aquesta unitat de l´obra d´en Lope. Per guanyar, per aconseguir justícia cal unitat. Recordem quelcom tan cert com: «Divide y vencerás» i aquesta és la tàctica d´en Rajoy. Si volem ser respectats, reconeguts com a poble treballador, font de riquesa i que té una llengua dolça i bonica, uns costums propis i que se´ns ha menyspreat de manera descarada i continuada hem d´estar tots units. Res de discussions que no porten enlloc i despres sí que tots junts com Fuenteovejua podrem dir: Catalans, catalanes, com Fuenteovejuna, tots a una vencerem. I serà veritat, ens haurem lliurat de cadenes, lleis insòlites i mordases que ens tapen la boca i no ens deixen prosperar. Ah! I davant de tot, com a bandera, tots els polítics, tots. Així ho feu el famós alcalde. Doncs, apa, fil a l´agulla i sense por, que som els millors. Ah! I no cal matar ningú, almenys materialment parlant. No us espanteu.

És el poble, encara no ho heu entès?

Miquel Mompió i Azemar riudarenes

Es calcula que un 80% de catalans volen celebrar el referèndum, sigui pel sí o pel no o per l´abstenció.

Madrid, governs i partits nacionalistes, deixeu tranquils en Pujol, en Maragall, (en Montilla), en Mas i en Puigdemont. És el poble i no ells que demanen el referèndum, els polítics sols s´han posat davant del clam del poble català. La seva gent, que gràcies a les primeres iniciatives d´ANC, OMNIUM i AMI, varen despertar la consciència i la identitat dels catalans i que gràcies als mitjans de comunicació han pogut veure el greuge comparatiu que pateix. Madrid pot encausar, jutjar o inhabilitar els polítics caps de brot però encara no ho heu entès?, que el que es cou i reclama Catalunya, és el poble, a­nem junts, anem a l´hora i demostrem a Madrid que som gent de seny, de diàleg però amb una voluntat de defensa i lluita per la nostra identitat i nacionalitat. Ha arribat l´hora catalans d´estar més units que mai per demostrar a aquesta gent tan ufana i tan superba que volem ser catalans lliures.

Tallers medievals

eulàlia isabel pitarque torroella de montgrí

Aquest cap de setmana passat s´han fet uns tallers medievals d´encaixos de fusta, de pintura al fresc, de vitralls, de picapedrer i de policromies, dirigits per expertes en cada especialitat. Han tingut lloc als soterranis de la Catedral de Girona amb motiu de la celebració dels 600 anys de la seva nau gòtica. A més a més, l´historiador Jorge Ariza va fer una conferència molt interessant titulada «Art i geometria sagrada. El llenguatge simbòlic dels constructors medievals». Uns tallers que eren oberts al públic i que es podien visitar mentre es pintava o es feia un vitrall, per exemple. L´activitat l´ha organitzada Greta (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica). Tot, en conjunt, ha resultat per als qui hi hem participat una bella forma de conèixer i experimentar amb aquests oficis medievals que tan importants van ser a l´hora de crear el nostre patrimoni arquitectònic medieval.

Un desgavell d´incerteses perjudiquen la proposta

joan janoher i sadurni vulpellac

S´està generant un munt d´infundis irracionals, que pràcticament desterren les opcions que pretén portar a terme Catalunya. D´on surt la varietat tan esbromadora dels disbarats amenaçadors que impregnen d´inquietud els catalans i catalanes que vivim en aquest país de tots? Com poden jugar amb els sentiments de la gent arrelada a casa nostra des de temps immemorials? Sempre hem sabut respectar els orígens com la convivència, per què ara ha de canviar? Són un seguit de preguntes vingudes d´interessos partidistes, amb la intenció de voler desaccelerar la perspectiva d´alliberar-nos d´uns governants, implicats amb maltractar les arrels del nostre país. Quant a aquest, a la fi s´ha posat les piles per fer un referèndum, emparant-se en la realitat del divorci existent entre els dos pobles, Catalunya i Espanya. Es un problema puntual al qual ha mancat el reconeixement dels seus drets, fent tots els possibles per ignorar-nos. Fan llàstima.

En no acceptar les nostres propostes, estan intimidant els ciutadans amb unes situacions terrorífiques, de desocupació, de funcionaris, si s´assoleix el que convé, la independència. El panorama que divulguen és contrari a tot l´afer català, creant un munt d´incerteses impròpies d´un govern democràtic, amb un desgavell de criteri, que perjudica seriosament la voluntat de la ciutadania de Catalunya. L´argument clau en el problema que tenen és en no acceptar la nostra proposta.