Globus punxats
Xavier Serra Besalú girona
Els darrers dies s´ha creat la notícia que els correctors de Filosofia de la Selectivitat havíem puntuat durament, injustament, inadequadament... les proves d´enguany. El globus mediàtic de les xarxes i d´alguns mitjans que «fabriquen notícies» va ser rapidíssim. És una antesignatura on la professionalitat dels docents i la qualitat de la prova es poden debatre, però són excel·lents. En general, clar.
Si en un lloc, moment, etc., hi ha alguna disfunció, s´ha de dir així. Però ara s´hauria de corregir la difamació d´alguns, amb dades. Per això els escric.
Ara tenim unes estadístiques: han estat considerats aptes en Filosofia 15.861 alumnes catalans, amb una nota mitjana de 6,27. L´any 2016 van superar aquest examen 15.582 alumnes amb la nota mitjana de 6,56. Similar, oi?
No els sembla que s´ha exagerat una mica? I, de ben segur, els qui demanin doble correcció perquè pensen que el corrector es pot haver equivocat, seran adequadament atesos pels nostres Coordinadors i responsables d´àrea.
La Filosofia és una assignatura que funciona, arreu i millor que a «Merlí». Això sí, podem millorar? Sempre!
Però, per ara, «punxem els falsos globus» i retornin-nos la credibilitat. És just.
Agraïment als professionals de l´UCI de l´Hospital Trueta
Joan Rodríguez el germà de l´Arturo
El nostre estimat Arturo va morir el divendres dia 23 de juny a dos quarts d´una de la matinada després d´uns dies duríssims a la Unitat de Cures Intensives de l´Hospital Trueta de Girona. Tenia 39 anys, era un noi jove, guapo, fort, treballador i amb un cor que no li cabia dins el pit. No trobo les paraules per descriu re el drama que vam viure els meus pares, les meves germanes i jo. Però en aquesta setmana tràgica vam trobar llum i consol: els nostres familiars, pilons d´amics i de bones persones ens van transmetre afecte i amor. Sense això no ho haguéssim resistit. Entre aquestes bones persones la nostra família vol destacar l´afecte i el bon tracte que vam rebre de gent desconeguda per nosaltres; estic parlant dels metges, infermeres i auxiliars de l´UCI. Són professionals, i és cert que és la seva feina i que cobren pel que fan, però el que van fer amb l´Arturo i amb nosaltres té molt valor... ens va arribar la seva entrega i la seva calidesa humana, un tracte exquisit i un respecte que ens va entrar. Gràcies metges! Gràcies infermeres! Gràcies auxiliars! Gràcies als directius que us van triar per ser allà! No oblidarem mai que vau posar tot el saber de la ciència més moderna al servei de l´Arturo i sobretot no oblidarem mai la vostra humanitat i la vostra cura vers nosaltres. En nom de la família us vull transmetre el nostre agraïment, admiració, la nostra més sentida i afectuosa abraçada i els nostres millors desitjos per a vosaltres i les vostres famílies.
40 anys de «democràcia»
Juan Carlos Alonso Anglada Flaçà
Una constitució sota l´estricta supervisió dels militars i dels ministres del franquisme. Cap reconeixement, cap rectificació, ni un sol esment a demanar perdó, a deslliurar les víctimes del seu calvari, dels judicis sense raó, absolutament il·legals, que ven marcar els jutjats i les seves famílies. 40 anys de «democràcia» i res no canvia. Els (pocs) drets conquerits han tornat a ser arrabassats. Ells segueixen al poder.
Un ciutadà, el Borbó Juan Carlos, no escollit, sinó que imposat pel mateix dictador, no va votar aquesta constitució, ja que va jurar els «principios del movimiento» i hagués comès perjuri.
Un altre ciutadà, fill de l´anterior, viu a cos de rei (mai millor dit) amb un sou que no es guanya i que no és minso, es permet el luxe de menystenir una part del poble (Catalunya): « fuera de la ley sólo hay arbitrariedad, imposición, inseguridad y, en último extremo, la negación misma de la libertad». En lloc d´arbitrar i posar pau, que és el poc que se li demana per justificar el que li paguem, més aviat fot benzina al foc i es queda tan ample.
I, mentre parla per primer cop de dictadura, condecora ministres del dictador com si fossin herois quan, en realitat, estan en cerca per la justícia internacional, però ben emparats per l´estat del qual n´és cap.
I encara volem quedar-nos sota la seva tutela?
A Catalunya s´ha votat (per unanimitat !!!) la nul·litat dels judicis franquistes. Quant trigarà el govern del país veí a impugnar aquesta decisió? Sincerament, val la pena seguir sota aquest jou? Per dignitat, per humanitat, per noblesa, Marxem ja!!!
