Aviat farà un any de la mort de Víctor Mora i aquest mes de juny s´ha presentat el llibre de Joaquim Noguero Víctor Mora, l´aventura d´escriure. Memòria, imaginació i compromís, que ens ofereix un breu i amè recorregut per la polièdrica trajectòria d´aquest cronista excepcional de la Catalunya ofegada pel franquisme que es resistia a deixar de ser ella mateixa. També s´han donat a conèixer, per mitjà d´una exposició situada inicialment a l´Ajuntament de l´Escala, però concebuda perquè pugui itinerar, unes obres que testimonien un vessant no gaire conegut de Mora, el de dibuixant. D´una banda, hi trobem excel·lents il·lustracions seves a còmics, com Operación silencio, de Silver Kane, pseudònim de Francisco González Ledesma, un autor que va guanyar el Premi Planeta de l´any 1984 per la seva novel·la Crónica sentimental en rojo. De l´altra, dibuixos seus amb anotacions en francès protagonitzats sovint per gats, on Víctor Mora projecta la seva mirada intel·ligent, irònica i cordial sobre la condició humana. Tot i que molts associen el seu nom a títols que són exponents destacats de la seva narrativa com Els plàtans de Barcelona o El tramvia blau, és habitual per a algunes generacions com la meva que el primer contacte amb Víctor Mora es donés en la seva faceta de guionista de còmics en castellà dels anys cinquanta i seixanta del segle passat com «El capitán Trueno», «El Jabato», «El cosaco verde», «El corsario de hierro» i «El sheriff King» o, més tard, ja als noranta, en català amb «Tallaferro». Fill d´un funcionari de la Generalitat republicana exiliat a Franca a la fi de la Guerra Civil, torna a Catalunya l´any 1941 després de la mort del seu pare. Militant del PSUC, és empresonat l´any 1957, coincidint amb l´èxit d´«El capitán Trueno» i viurà un nou exili a França entre 1963 i 1968. És durant aquests anys que guanya el Premi Víctor Català amb el volum de narracions El cafè dels homes tristos i que comença a donar-se a conèixer com a novel·lista amb La pluja morta i Els plàtans de Barcelona, una obra emblemàtica que, en no poder superar la censura franquista, es va haver de publicar primer en francès a París, en una traducció del mateix autor. D´origen social popular i situat ideològicament dins els moviments d´esquerres, mantindrà una actitud bel·ligerant respecte al franquisme, que quedarà plasmada no tan sols en la visió del país que transmet a la seva prosa de ficció, sinó també als seus còmics, que respiren sentit de llibertat i on sacseja, dintre de les limitacions del gènere i sota la vigilància de la censura, convencions sobre el paper que hi assumeix la dona, per exemple amb la intrèpida reina Sigrid a «El Capitán Trueno», una parella que esquiva el tòpic del model de matrimoni tradicional. Però Víctor Mora es mostrarà també crític, dins del catalanisme antifranquista, amb la dreta conservadora i amb l´esquerra procedent de sectors benestants. Humaníssim, honest i coherent, l´obra de Víctor Mora continua colpint amb força els lectors que s´hi endinsen.
