El cas Infanta enfronta dues escoles jurídiques amb traducció a totes les esferes de l´existència. S´alineen d´una banda els que estan disposats a complicar-se la vida, al servei de la dignitat de la ciutadania traïda per un grapat de desaprensius amb cognoms altisonants. Se situen a l´altra banda els que prefereixen aigües tranquil·les, a risc de la pestilència. Les dues tradicions posseeixen un arsenal sobrat per condimentar els seus arguments, de manera que poden salvar les seves resolucions sense minva de la professionalitat exigible.
Es va complicar innecessàriament la vida el jutge Castro, que només ha guanyat maldecaps amb una causa endimoniada. Es va ficar en problemes el fiscal Horrach, encara que dediqués a continuació la meitat del seu esforç a salvar la infanta. L´Audiència va preferir contemporitzar, il·luminant després de nou mesos la sentència d´un tribunal esfilagarsat i sense recomposició possible, amb un homenatge post mortem a les qualitats aristocràtiques d´Urdangarin.
En l´últim capítol, la Fiscalia del Suprem escull també el camí més escarpat. El llenguatge terminant del ministeri públic s´aproxima al vulgo abans que a la Cort. La seva determinació categòrica amb tints quevedescos deixa enrere fins i tot el cervantí Castro. El text retorna en tota la seva puresa la gegantina estafa del cas Infanta. L´escrit de petició a penes recorda que, més enllà dels diners, es buscava el plaer d´imposar la santa voluntat per sobre de qualsevol trava legal.
En realitat, les dues escoles enfrontades pel cas Infanta difereixen únicament en l´enfocament dels fòrums fantasmagòrics, regalats pel PP al cunyat del Rei per la seva pertinença a la Família Reial. Els partidaris d´un càstig voluminós es dirigeixen d´entrada als fets, i només després reparen en els oripells dels personatges involucrats. Els amics de l´statu quo es fixen primer en els títols dels poc presumptes delinqüents de la trama, i només a continuació posen l´atenció en les seves malifetes. En procedir d´aquesta manera, s´acaba gairebé per entendre els condemnats.
La Fiscalia del Suprem ha doblat l´aposta d´una sentència molt comprensiva. Reclama ni més ni menys que quaranta anys de presó per a Urdangarin, Diego Torres i Matas, per delictes de matriu econòmica. Els Borbó Urdangarin segueixen a Ginebra.
