Cartes dels lectors

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque - Torroella de Montgrí

Aquests dies hem tingut a diferents espais de Torroella un munt d´activitats relacionades amb el cant coral: concerts, actuacions, tallers, conferències, exposicions...

Era la segona edició del Festival L´Empordà Canta. Hem pogut escoltar-hi tot de veus magnífiques cantar tant als carrers de la vila com a l´auditori o bé a d´altres espais. Tots els actes han tingut una gran participació; la música de les veus ha unit públics de totes les edats.

Enguany el Cor Anselm Viola ha celebrat els seus 40 anys amb el concert «40 anys al cor». El director de l´Orfeó Valencià ens va dir al concert de diumenge, titulat «Veus i somnis d´altres ports», que ells també estaven de celebració: havien fet 45 anys. Un altre concert que personalment destacaria és el del grup Consolament Ensemble de Rússia.

Diferents estils i composicions que van saber transmetre el punt àlgid d´una mateixa, en el fons, estima per la música. Formes molt diverses de cantar amb la veu i transmetre emocions. Benvingudes siguin; en volem més per a plaer i coneixement de tots.

No ets vàlid; Selectivitat

Anna Díaz Gras - Tordera

Pobreta, no ha arribat a la nota?, haurà de fer el seu pla B?, no li ha anat molt bé la Selectivitat?, i milers de frases més que hem i haurem d´escoltar tot estudiant de segon de Batxillerat que s´hagi enfrontat a la Selectivitat. El problema no està en no arribar a aquella nota, el problema es arribar a pensar que si no obtens aquella nota no ets vàlid per fer una carrera. Com pot decidir una nota si tens aptituds o no per exercir una professió? No són les notes les que fan al mestre o al metge, sinó les aptituds que aquests tenen per realitzar el seu treball. Però ningú pensa en aquesta injustícia, en aquest sistema educatiu elitista en el qual o tens una nota excel·lent o ets un fracàs, sense tenir en compte, clar, el factor humà.

Tenim dret que ens vagi malament un examen, tenim dret a no voler-nos presentar a un examen que decideix el nostre futur o el destrossa; al que no hi ha dret és que, després d´estar lluitant dos anys de Batxillerat, un examen decideixi el nostre futur. Així que no ens compadiu i percebeu aquesta injustícia.

La pastanaga de Montoro

Fernando Guerrero Garrio - Girona

Fa uns dies, davant la pregunta dels periodistes al Sr. Montoro sobre si baixarien els impostos, aquest va respondre somrient que «aquesta pastanaga» la deixessin per quan falti un any per a les pròximes eleccions, ja que si no, què oferiririen als ciutadans?

És increïble el grau de desvergonyiment al que s´ha arribat en la política per tal d´aconseguir perpetuar-se en l´escó. De fet, això ho fan tots els partits, no només el PP, ja des del NO a l´OTAN de Felipe González fins al Sr. Rajoy en la seva primera legislatura, on va utilitzar una sac de pastanagues ja que no va complir res del que va prometre en el seu programa electoral, o el Sr. Zapatero amb la seva negativa a reconèixer la crisi.

Ja no s´amaguen de mostrar les seves estratagemes per enganyar els ciutadans com venen fent des de fa quaranta anys, ara fins i tot ho reconeixen. Encara que, gràcies a la incultura política d´aquest país, aquest partit seguirà guanyant les eleccions. Ja és hora que els ciutadans diguem prou a mentides i promeses incomplertes i exigim responsabilitats als que no compleixen el promès en campanya electoral.

La insensatesa parla del separatisme i són ells

Joan Janoher i Sadurní - Forallac

Quants anys fa que sentim des de Madrid la paraula separatistes: la premsa de la caverna no ha fet altra cosa que donar-nos l´opció de seguir el camí que tants anys apunten de cara a Catalunya, i que ens obliguen a prendre determinacions dràstiques per no voler escoltar ni reflexionar envers el problema català. Quan un país no reconeix els seus pobles cau en el descrèdit dels seus habitants, un problema majúscul, si tenim en compte el poc interès posat sempre per l´estat.

Tenen la mirada posada al possible fracàs de la voluntat dels catalans. Jo només vull preguntar-me: Si la igualtat manifesta a les altres comunitats de l´Estat, s´hagués actuat d´acord amb respectar els mateixos favoritismes que han gaudit amb escreix de tot tipus de privilegis, recolzaments, grans reformes d´infraestructures entre altres avantatges que no ignorem? Aquests afers tan necessaris com puntuals per Catalunya s´han denegat i oblidat i, a més, se´ns assenyala com a separatistes.

La qüestió té els seus interrogants, per quant no tenim cap dubte del que cal fer: només l´emprenedoria de país que ha vingut demostrant la seva capacitat de governar-se aconseguirà deslligar-se de la pressió mediàtica al sobrenom mal qualificat de «separatistes» per quant són ells els que sempre ens han separat. Obligant-nos a sentir-nos menyspreats per la resta del país, tenim un territori, amb inquietuds d´Estat, per sortir de les injúries practicades en tos els camps socials, culturals i mancats de reconeixement.