El passat dijous 6 de juliol es commemorà el centenari del naixement d´Heribert Barrera. El proper dimarts 1 d´agost tindrà lloc el centenari de la mort d´Enric Prat de la Riba. Tots dos esdevingueren figures polítiques de gran rellevància.

Enric Prat de la Riba participà de manera activa en molts dels esdeveniments cabdals de finals del XIX i primeries del XX. Tingué un paper destacat en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa (1892). Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista (1901). L´any 1906 publicà la seva obra fonamental, La nacionalitat Catalana. El 1907 esdevingué president de la Diputació de Barcelona i el 1914, amb la consciència claríssima que es recuperava el fil conductor de Catalunya perdut el 1714, de la Mancomunitat.

Home de projecte i lideratge. Eugeni d´Ors el qualificà de Seny ordenador de Catalunya. Posseïa extraordinaris dots de govern. Amb pocs recursos i poc temps, dugué a terme una tasca ingent a favor de la vertebració i de la cohesió del país. Comptà amb la col·laboració de persones molt preparades, amb ideologies, sensibilitats i tarannàs varis.

Heribert Barrera es vinculà amb la política de molt jove. Fill de Martí Barrera, conseller dels presidents Macià i Companys. Fou secretari general (1976-1987) i president (1991-1995) d´ERC. Desenvolupà responsabilitats polítiques importants: president del Parlament de Catalunya (1980-1984) i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), al Parlament (1980-1988) i al Parlament Europeu (1991-1994).

El 1939 s´exilià a l´Estat francès. El 1952, tot i tenir-hi molt bones perspectives professionals com a investigador (era un científic prestigiós), optà per tornar a Catalunya amb un objectiu ben clar: treballar per a la recuperació de les llibertats del país. Home coratjós i íntegre. Clarivident i premonitori. Amb el ple convenciment que només des de la unitat de les diferents branques del catalanisme es podrien assolir fites importants. El moment històric actual visualitza moltes de les coses que ell deia i defensava.

Les tradicions polítiques de què provenien Prat de la Riba i Bar­rera tenien diferències ben importants, però tant l´un com l´altre, per damunt d´interessos particulars i partidistes, sempre posaren Catalunya i el benestar de la gent al centre de les actuacions que dugueren a terme. Aquesta és la gran lliçó de les seves vides, que foren un exemple de generositat, honestedat, patriotisme i rigor.