Les estadístiques diuen que estem en el camí de la recuperació econòmica, però el Govern espanyol es veu obligat a fer sengles «préstecs», que sumen deu mil milions d'euros, a la Seguretat Social perquè faci front a les dues pagues extraordinàries d'aquest any. Un cop més, els ingressos per cotitzacions no són suficients per atendre aquestes puntes de despesa, d'altra banda previsibles i previstes. És a dir, i per si algú no n'estava al cas, el sistema espanyol de pensions és deficitari. El que ingressa és menys del que gasta, i per no deixar de pagar ha de recórrer als pressupostos generals de l'Estat. De fet, la Seguretat Social forma part de l'administració central de l'Estat, però funciona amb una caixa i una comptabilitat separada, cosa que permet saber en cada moment si està en dèficit, equilibrada o en superàvit. I està en dèficit o, més ben dit, es manté en dèficit, una situació que arrossega des que l'esclat brutal de la crisi va fer caure els ingressos.
Menys gent treballant, i més mal pagada, són cotitzacions més baixes. Aquesta ha estat la realitat de la crisi i és la realitat de la sortida de la crisi en relació amb els moments previs. La sortida s'està fent a còpia de devaluació interior, és a dir, de precarietat laboral: salaris baixos, jornades parcials, temporalitat. Creix el nombre d'ocupats a l'estadística, però és una ocupació de baixa qualitat que aporta baixos ingressos a la caixa de les pensions. Al mateix temps, s'han anat jubilant persones amb dret a una pensió comparativament alta, perquè van cotitzar en els anys bons. Aquestes pensions han estat un salvavides per a moltes famílies precàries, però en combinar-se amb la davallada d'ingressos provoquen una situació insostenible per al sistema.
Molts analistes coincideixen en el fet que els anys a venir no resoldran el problema, perquè no es preveu un retorn a l'alegria laboral de fa una dècada i el nombre i drets adquirits dels pensionistes no deixaran de créixer. De previsions fallides, l'infern n'està empedrat, però els governs hi treballen, i només troben desllorigadors en forma de retallades, encara que diguin una altra cosa.
Es posen topalls als increments anuals i s'endureixen els requisits d'accés, però a mitjà termini, una de tres: o es recupera l'ocupació ben pagada, o es retallen les prestacions salvatgement, o donem per fet que una part de les pensions es pagarà amb càrrec dels pressupostos generals de l'estat. De l'estat que sigui.
