Cartes

i Costes

IGNASI TAXONERA ISART BARCELONA

Tamariu està patint des de fa temps els abusos i proves per part de les autoritats de costes i de l´Ajuntament de Palafrugell, i m´explico:

Amb l´aprovació el passat gener de l´Ordenança Municipal Reguladora de l´Ocupació de la Via Pública, els visitants, veïns i amics de Tamariu pensàvem que la racionalització d´espais utilitzats per les empreses de restauració i de persones privades del passeig marítim seria un fet, amb l´obligació per part de tots de respectar tot el que amb «esforç» els membres de l´Ajuntament van proposar i aprovar.

Res més lluny de la realitat, poc control, massa ambició i molta picaresca estil «espanyol» per burlar l´escassa vigilància de compliment, abús de l´espai regulat ampliant la zona autoritzada a terrasses i emmagatzematge de peus de para-sol, taules i cadires fora d´aquest espai...

També l´apropiació d´espai públic per a ús totalment particular com l´aixecament de murs de separació ocupant espais d´ús públic entre finques del mateix passeig sense reacció de l´Ajuntament. Dona molt que pensar...

Anem a Costes: L´invent totalment «horxatero» del responsable de costes eliminant l´estructura i separació entre barques i banyistes a la platja gran ha estat fruit de comentaris i queixes de tots els que per allí han passat. La zona de bany, que fins l´any passat estava perfectament limitada per una visible línia de boies encordades entre elles, ha estat substituïda per un nombre limitat de boies sense connexió entre elles. Per acabar, s´ha eliminat, com a zona de bany, la part esquerra de la citada platja, usada històricament per famílies amb nens petits i per la gent gran ja que l´accés al mar és suau i de poca fondària. No sempre «pagant Sant Pere canta».

Els youtubers

de TV3

Àngel Lapiedra i Fortuny Girona

Com a habitual usuari del portal YouTube que soc, un cop vist el darrer programa Trenta Minuts emès pel Canal 33 el proppassat dilluns 10 de juliol, em vaig posar les mans al cap veient el magre favor que se li feia al web des de la nostra televisió pública. Escric sobretot pels que no sovintegeu la pàgina, perquè crec que més d´un us n´haureu format una imatge prou galdosa, dic, fent un important esforç de diplomàcia.

No. YouTube no és només el que vàrem tenir l´ocasió de contemplar a través de les nostres pantalles. YouTube és molt i molt més que tanta mediocritat junta, molt i molt més que aquests xicots, altrament dits «youtubers», que hi pengen vídeos que en el fons no tenen absolutament res per oferir-nos al marge de l´absurditat més absoluta.

Mentre un d´ells -persona normal, eh?, sense cap atribució especial que jo almenys li pogués reconèixer- ens explicava el seu dia a dia, l´altre feia cantar el seu pare; i mentre dos feien salts sobre un sofà, per exemple, el següent esclafava un ou al cap del seu company de pis.

Comportaments immadurs, en definitiva, infantilitzats, que ni tan sols crec que fan justícia a la totalitat del jovent que s´hi pretenia representar, admirant aquests personatges convertits incomprensiblement en estrelles.

Acabo, amics lectors. Fent una aferrissada defensa del portal. Perquè sí que hi ha, i moltíssims, continguts d´altíssima qualitat. Continguts que donen molt de si, i dels quals hom en pot aprendre un munt de coses.

Feu-hi un cop d´ull, qüestioneu el cercador sobre qualsevol tema del que pugueu ser absoluts ignorants. Us sorprendrà!

«Veritas filia temporis»

Josep Baella Isanta Girona

Daniel Ibáñez i Julve, en el seu llibre La mort de Carles I a la Murtra, situa històrica i geogràficament el monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) com el lloc de retir i mort de Carles I. L´Emperador hauria continuat dirigint els destins de la corona Catalano-Aragonesa, en no haver abdicat de la mateixa a favor del seu fill Felip II.

Diuen les cròniques (Royall Tyler) que a l´Emperador li agradava molt el marisc i que tot sovint li portaven. Al Monestir de Yuste era totalment impossible que li portessin marisc fresc, ja que la mar està a 460 kilòmetres.

Carles Camp, en el seu llibre Prou d´enganys, desmunta la mitologia històrica espanyola, i ens diu: «El concepte de ´nació espanyola´ apareix en la Constitució de 1812 per primer cop», concepte que bona part dels diputats no acabaven d´entendre gaire per no dir gens.

Les elits castellanes han dut l´estat espanyol a una fallida rere l´altra des del segle XVI i allà on han dominat i dominen no s´hi va fer la revolució industrial.

Primer va ser la guerra contra els musulmans entre el segle IX i XII. Després la Mesta entre els segles XIII i XV, més tard els metalls preciosos d´Amèrica entre els segles XVI i XVIII, després el saqueig de les ordes religioses i dels béns de l´Església durant el segle XIX i, durant el segle XX fins a l´actualitat, l´espoli fiscal a Catalunya, País Valencià i Balears.

Les elits castellanes han anat vivint així des de sempre, a base de beneficis fàcils i de mantenir el seu propi poble sotmès i empobrit.