El dietari

Visita al Shanghai de Figueres, el primer restaurant xinès que va obrir a les comarques de Girona, fa quasi mig segle. Avui amb l´agradable sorpresa de trobar-hi els seus fundadors, ja jubilats, en Pablo i la Letícia, i xerrar una bona estona dels 45 anys del restaurant, dels quals aviat en farà 30 que vaig tastar la famosa vedella Saté, que és una carn laminada, amb una salsa intensa i saborosa servida damunt d´una safata de ferro colat que recrea una vaca i que, quan el cambrer la descobreix, fumeja com un volcà.

Aquesta parella de Taipei va aterrar a principis dels 60 a Madrid. Ella havia estudiat filologia castellana i ell, periodisme. A les acaballes del franquisme, en Pablo enviava cròniques des de Madrid als diaris xinesos i li pagaven 10 dòlars per mil paraules. A principis dels 70 es van traslladar a Figueres i, l´any 1973, van obrir el Shanghai, descrit com a restaurant xinès però que en realitat serveix diferents plats asiàtics fets amb productes catalans. El mateix any van tenir el seu fill, en Dídac, emprenedor tecnològic i actualment directiu del Barça i, més tard, en Simon, fundador de la incubadora d´empreses de videojocs GameBCN. Els primers anys els costava que els proveïdors els servissin. No es refiaven d´aquella gent exòtica del Corriol de les Bruixes, un estretíssim carrer que connecta el carrer Peralada i la plaça de les Patates. A finals dels 80, la cosa va canviar radicalment i els proveïdors hi feien cua, perquè es va convertir en el restaurant de més èxit de la ciutat, amb la sala (les sales) portades per l´enyorat català costa-riqueny Mario. El Corriol recordava un mini «xinatown», amb aquells rètols llampants vermellosos del Shanghai i del Gallo Rojo. Ara, el Corriol ha quedat desnaturalitzat per un lluminós i luxós aparador i una entrada d´alt estànding d´un edifici.

A finals dels anys 80, quan el 90% dels restaurants empordanesos encara servien majoritàriament vins de la Rioja, el Shanghai ja tenia una petita carta amb alguna proposta de la DO de l´Empordà i un parell de Costers del Segre. Des de fa uns anys, el germà més jove d´en Pablo, en Fermín, porta les regnes d´aquest restaurant que ha esdevingut una institució xinesa de l´Empordà.

Diumenge - El putaramonetisme

El camí que no va fer, no va poder fer o no va voler fer Artur Mas, l´està fent Carles Puigdemont. Convergència s´havia convertit en un partit amb alguns no independentistes que, no obstant, liderava el projecte d´independència. Amb l´advertència als consellers que tinguin por a cridar «banzai!», Puigdemont ha deixat clar que el PDeCAT ara mateix té la missió quasi única de fer la independència. I avui, amb la dimissió del regidor de l´Escala i propietari del càmping que patrocina exhibicions de l´exèrcit, el partit està començant a donar mostres que la poda serà de branques però també de branquetes, i que no hi haurà lloc dins d´aquest partit per als vells amants de la puta i la Ramoneta. El partit de Puigdemont definitivament deixa lliure aquest espai polític que molts desitgen. Per les restes de la puta i Ramoneta combaten molts grups extraparlamentaris; l´últim, impulsat per Josep Antoni Duran Lleida, l´home que converteix en deute (per als altres) tot allò que toca. Però també s´ha situat en el putaramonetisme el PSC. La pregunta és si aquest espai existeix encara a Catalunya. I si existeix, és significatiu?

Dilluns - Medicina a Girona

Quan Juan Manuel del Pozo, com a conseller d´Educació i Universitats, va apostar, en contra de l´opinió de molts, per crear els estudis de Medicina a la Universitat de Girona, van ser moltes les veus que van dir que seria una facultat menor i que calia centrar els esforços pressupostaris d´un país petit en les facultats que existien per tal d´aconseguir més qualitat i prestigi. Alguns metges anticipaven el fracàs d´aquesta facultat que va posar en marxa el degà Ramon Brugada, aplicant uns mètodes docents innovadors.

Passat el temps, aquesta facultat és de les poques en què els seus estudiants han aconseguit el 100% d´aprovats al MIR en un any i que un dels seus estudiants va aconseguir, l´any passat, una de les 10 millors nota del MIR de l´Estat.

Quasi bé sempre, el temps posa tothom en el seu lloc.

Dimarts - Iaeden

L´ecologisme i el proteccionisme continua molestant els poders econòmics. La IAEDEN, Institució Alt Empordanesa per a l´Estudi i Defensa de la Natura, és un grup ecologista de referència de l´ecologisme català. Va ser inspirat per aquells que van frenar la construcció, als Aiguamolls, d´una tercera macrourbanització com les marines d´Empuriabrava i Santa Margarita. Des d´aleshores la IAEDEN ha impedit camps de golf, urbanitzacions per a rics amb cases que haurien disposat d´hangars per a avionetes en lloc de garatges, estanys insostenibles, petits parcs d´atraccions i un llistat inacabable de projectes delirants que haurien devastat l´Empordà.

Com totes les organitzacions, la IAEDEN-Salvem l´Empordà també té contradiccions, com ara haver impedit que la comarca, una de les zones amb més dies de vent d´Europa, no tingui avui en dia ni una sola central eòlica de generació d´energia neta i, precisament, hagi estat la lluita contra la línia de Molt Alta Tensió (fonamentalment serveix per importar energia nuclear francesa), que l´hagi posat amb l´aigua al coll. Ha passat ara que la justícia l´obliga a pagar les despeses de la lluita judicial contra la MAT. Sortosament aconseguiran ensortir-se´n.

Dimecres - Un temps, un país

L´informe d´Hisenda que avui hem conegut al detall sobre les activitats de l´empresa que gestiona -manlleva, segons els inspectors- l´aigua dels gironins, és el relat d´uns anys de vi i de roses. Factures d´hotels amb acompanyant a l´exclusiu Mas de Torrent o altres d´arreu d´Espanya i l´estranger; de desenes d´entrades per als festivals chic d´estiu valorades en més de 20.000 euros; de restaurants de categoria com el Celler de Can Roca, Marina S´Agaró o Vora Franc; d´entrades per anar a veure partits del Barça; de la quota anual de l´exclusiu Club Tennis Girona del conseller delegat de l´empresa o de targetes per gastar discrecionalment a l´Hipercor per valor de 1.500 euros cadascuna. També hi apareixen factures de botigues de luxe com Loewe i Tarrés Joiers, pernils «Pata Negra» i centenars d´ampolles de vi per valor de més de 20.000 euros, dietes a Madrid i a Alemanya i fins i tot el pagament de multes de trànsit. El llistat de despeses que fa Hisenda, carregades sobre els rebuts de l´aigua que, segons la tesi dels inspectors, haurien d´haver retornat als gironins, és inacabable.

En l´informe es repeteixen molt dos noms: el conseller delegat de l´empresa Narcís Piferrer i l´accionista i milionari gironí Joan de Llobet, receptor d´una fortuna pel cobrament de dividends de l´aigua i a qui l´informe presenta com una màquina de generar despesa. Però, a més a més, l´agència que feia servir l´empresa d´aigües per contractar els viatges és, segons Hisenda, propietat també de Llobet.

L´escàndol que ens suggereix Hisenda, basat la gestió de l´empresa d´aigües de Girona, és el reflex d´uns anys en què els poderosos van decidir que podien disposar del públic a discrecció. A l´informe d´Hisenda també hi treu el nas Caixa Girona i els seus sospitosos habituals, així com CiU i PSC.

Els gironins poden continuar mirant cap a un altre costat i dir amb admiració que tal és molt milionari o preguntar-se què han fet amb els seus diners.

Divendres - Recuperar un riu

El conseller de Territori, Josep Rull, anuncia que Barcelona deixarà de xuclar la meitat de l´aigua que s´endú del Ter des de l´any 1959 i que -sumat al fet que no és un riu de gran cabal- el converteix en un riu malalt, esquifit i pudent (per pantanós) en determinats períodes de sequera. El compromís no serà ple fins l´any 2023 perquè han de fer les operacions hídriques necessàries per proveir d´aigua Barcelona. Aigua és Vida fa una aguda valoració de l´acord: «és un èxit perquè no satisfà plenament cap de les dues parts». En tot cas, és un acord que fa 10 anys el govern jutjava impossible perquè no veia cap solució màgica per donar de beure a Barcelona.