El meu país d'origen, tal com he comentat altres vegades, és una barreja de tradicions mil·lenàries, unes de meravelloses, altres de terribles, que el fan especial, diferent, únic.
Però com a tots els països del món, hi ha gent que coneix la natura, els boscos, les selves, que ha après a treure'n el millor en una mena de simbiosi de respecte mutu que els fa ser part d'aquesta immensitat de vegetació i fauna. I també, com a tot arreu, hi ha gent gran que ha assolit una saviesa poc comuna, la saviesa d'aquells que es passen la vida aprenent d'allò que els envolta sense ser-ne conscients, de vegades.
I aquest és el cas de la Lakshmikutty, la «Vanamuthassi» com la coneixen popularment, l'àvia de la selva. Aquesta dona de 75 anys té una història podríem dir que de pel·lícula. La seva mare, una llevadora, una dona valenta, va voler que ella anés a l'escola als anys 50, un fet realment insòlit a l'Índia rural d'aquella època. Caminava més de 10 quilòmetres cada dia amb els seus dos amics del poblat per arribar a una escola sovint buida, on ells eren els únics alumnes. Un d'ells va esdevenir el seu amor, el seu marit i el pare dels seus fills, i el suport de tot allò que va voler fer en la vida.
Però la seva mare li va donar quelcom més. Li va transmetre tot allò que havia après de la selva, de les plantes que hi viuen, dels remeis naturals que ens ofereix si sabem escoltar-la. I així ha arribat a la actualitat coneixent més de 500 remeis naturals que guarda al seu cap, que mai ha escrit enlloc perquè no li feia falta. Remeis per curar les malalties més comunes a la zona de la jungla de Kerala, algunes malalties comunes en altres indrets, altres de causades per desafortunats encontres amb la fauna que l'habita.
Però l'àvia de la selva té un altre do molt especial, el do de curar amb la paraula, de combinar els remeis naturals amb una mena de psicologia de la natura que aplica als seus pacients i que té resultats extraordinaris. Ella diu que aquest do li ve de la seva vivència, de les desgràcies que ha patit, com perdre dos dels seus fills a mans de la selva. La realitat és que tot allò que explica als seus pacients mentre els aplica els remeis naturals, els ajuda a calmar-se, els fa oblidar el dolor que pateixen, els serveix de bàlsam quasi màgic que ella aplica durant hores si fa falta.
La «Vanamuthassi», que en el seu temps lliure escriu poemes i articles, ha esdevingut famosa a l'Índia i, gràcies a les xarxes socials, a tot el món. Volen escriure un llibre amb la recopilació dels seus remeis i ha estat guardonada en diverses ocasions per la seva tasca com a naturòpata. Com és lògic, li han ofert canviar la seva humil cabana a la selva per una residència més confortable, però ella té clar que el seu lloc és allà, enmig d'aquell entorn sovint dur i agressiu que li ha donat tota la seva saviesa.
Ha patit molt però sempre et rep amb un somriure als llavis, et rep amb les paraules sàvies, amb les paraules sanadores que l'han fet coneguda, i t'obre les portes de la seva petita llar, del seu hospital improvisat enmig de la immensitat de la natura.
I és que ella diu que per seguir amb el seu projecte a la selva només necessita una cosa: coratge. I d'això en té de sobra.
