Es evident que l´economia s´està recuperant a una velocitat notable, amb una reducció de l´atur lleugerament més lenta que no pas la que el va crear: a l´abril de 2009 hi havia 3,3 milions d´aturats, mentre que a l´abril de 2013 n´hi havia 5 milions. En 4 anys havíem destruït 1,7 milions de llocs de treball. Aquest mes de juliol hem tornat a tenir el mateix atur que el 2009 amb 3,3 milions, havent necessitat 4 anys i 3 mesos per assolir la xifra. Amb aquest ritme d´aquí a un any i mig haurem arribat a un atur de 2,3 milions, just on érem quan va començar la crisi.
Fer aquest camí no ha estat una cosa fàcil perquè ha calgut substituir els llocs de treball de la construcció per altres en la indústria i en el turisme. En certa manera, l´economia s´ha hagut de reinventar, adaptant-se a les noves circumstàncies de l´economia global. Si mirem l´evolució de l´atur i del compte corrent exterior es nota com, des que el compte corrent d´Espanya amb l´exterior va assolir una xifra anual de 20.000 milions positius, l´atur va començar a davallar. Això va permetre a l´economia créixer en valors entre el 2,5% i el 3,2%. Encara és més espectacular observar l´evolució del creixement del PIB lligat a la reducció de l´atur. Aquestes corbes anaven lligades pel que fa a l´evolució fins febrer de 2012. A partir d´aquell moment (amb la reforma laboral) les corbes es van distanciar però, a partir de la meitat de 2016, la reducció de l´atur és més forta que no pas el creixement de l´economia. Si ara observem el detall d´aquestes dades, es pot veure com el saldo d´exportació i importació de béns està sempre per sota de zero, essent el 2016 de -3.256 milions. Però el saldo de serveis amb turisme és sempre positiu, amb un saldo el 2016 de 35.421 milions d´euros. Per tant és evident que el turisme ha ajudat a superar la situació de desastre a què ens havia abocat la bombolla immobiliària i seria una barbaritat voler trencar aquesta evolució si es vol assolir un nivell just d´atur. A Catalunya els turistes aporten uns 18.500 milions, xifra que va creixent i permet crear encara més llocs de treball. Si aquesta creació de treball l´hagués de fer la indústria, tardaríem 3 o 4 vegades més de temps, sense arribar a la mateixa situació final.
El debat és doble. Per una part la pregunta és: ens cal tant turisme? No són més grans els perjudicis del turisme que no pas el que aporta? La segona pregunta és: hem d´apujar els salaris dels treballadors de turisme?
El turisme avui és imprescindible en la nostra economia i el necessitem mentre anem evolucionant a la indústria, creixent i creant més teixit i llocs de treball qualificats. Els efectes negatius són els mateixos de qualsevol transformació de la globalització. O no pateixen els diaris perquè no venen? No pateixen els productors de música i de vídeo per internet? Les transformacions són doloroses i cal fer polítiques per pal·liar aquest dolor, per exemple repartint el turisme fora de Barcelona, cap a la resta de Catalunya, i creant habitatge a preu assequible a l´àrea metropolitana. Per tant, és una barbaritat atemptar contra el turisme sense tenir la solució sobre quin model treballarem. És clar que, si qui fa aquesta acció és un ocupa, que viu sense res, sense aportar cap ingrés a l´estat de benestar, no té per què veure-ho, car ell es pensa que tot prové del cel.
Pel que fa als salaris, primer de tot cal denunciar en el sector turístic la mala pràctica de no tenir la totalitat de llocs de treball declarats, havent-hi nombroses hores de treball no oficials. Els salaris en el sector són molt baixos, però cal preguntar-se si un augment mensual de 200 a 400 euros com es suggereix, possibilitarà la continuïtat del sector. Hi ha qui denuncia que això és una economia low cost, però la meva apreciació és que l´altre economia, la qualificada, només és possible si hi ha formació. Un cambrer no és una persona que porta plats, és una persona que parla llengües, que és capaç de convèncer al client, que li compra les ganes de tornar, aconsellant-lo en el que li faci falta. Com fem el pas de la figura actual a la futura? Només amb formació. No hi haurà treball qualificat, salaris elevats, sense que el treball es faci amb gent formada, que li permetrà fer més coses alhora, que possibilitarà fer menys errors en el treball i, en definitiva, que permetrà una millora en els marges empresarials.
Farem bé d´associar els conceptes salari amb productivitat si volem que el cicle virtuós que hem engegat tingui continuïtat i doni temps a la indústria perquè creï més llocs de treball qualificats. Però això demana alhora millorar la formació que tenen els joves a la secundària i potenciar molt més la formació professional. Hem de fer veure als joves, i als sindicats, que un peó sense formació no podrà tenir mai un sou elevat, que en el futur el treball qualificat és un treball de formació, que valora la capacitat d´un treballador a resoldre i adaptar-se a noves situacions.
Per altra part, la creació de llocs de treball low cost és una sortida fàcil per als joves que no volen continuar estudiant, essent un desincentiu a la formació. Per això cal que el relat del treball amb formació s´estengui a tota la societat.
