Assegut en una cadira de vímet, sota la pèrgola, la vista perduda en la mar plana, es mira de reüll el dinar. La cuidadora li ha preparat un plat de mongetes verdes, segurament importades de Kènia, i dues rodanxes de lluç de palangre a la planxa. Gairebé no tasta la verdura. Només pessigolleja i esmolla el peix.

Clava els ulls a l'enreixat del sostre, sostingut per quatre pilastres, cobert de fulles de parra enfiladisses amb els sarments entortolligats a les columnes.

Damunt la taula de fusta de faig reposa una capsa de metall que, de bon matí, la minyona ha trobat mentre endreçava les golfes. L'home, carregat d'anys, encara no l'ha obert.

No l'envaeix cap curiositat. Amb tot, se l'apropa, la sospesa amb les mans i aixeca la tapa.

A dins hi ha un desordre absolut. Va traient els objectes que escampa per la taula.

Una foto de color groguenc d'un home jove vestit de milicià. Al dors hi ha una data: 27 de juliol de 1937. I un afegitó: 127 Brigada Mixta, 4º Batallón, Molino de las Salinas.

Una gorra de color caqui. Un braçalet de roba, vermell i negre. Uns bitllets emesos pel govern de la II República. Un ban del 15 d'agost de 1936 del comitè antifeixista de Lloret.

Un pasquí rebregat del 26 de gener de 1939 que lloa l'heroisme i el sacrifici dels soldats republicans.

Deixa el pamflet sobre la taula i continua remenant per l'interior de la capsa. Agafa un descolorit carnet de la CNT. Se sobresalta en llegir el titular. És increïble, increïble, rondina. És el seu pare, un personatge que va fer i desfer al seu gust durant la postguerra.

Ara bé, segurament ningú s'imaginaria que un repressor dels vençuts havia estat afiliat a un sindicat anarquista. El descobriment l'ha sobresaltat. Molt apesarat descobreix que el seu progenitor amagava secrets inconfessables.

Continua extraient retalls d'articles de diaris dels anys de la guerra civil. També troba una targeta de presentació de color gris. Amb lletres gruixudes, s'hi llegeix: serraller. El següent paràgraf, emmarcat, són dues línies de text: treballs de forja, especialitat en lleves a preus reduïts, soldadura autògena. I a baix, al costat dret, en lletres petites, l'adreça del taller.

Buida la capsa i apareix un llibre primet molt atrotinat. A la coberta, d'un fons que havia estat blanc, està pintada amb color marró una pell d'un animal estesa. El títol és La pell de brau, del poeta Salvador Espriu. A la primera pàgina es fa constar que és una edició d'ús privat. Les lletres, d'un color blavós esmorteït, estan pràcticament esborrades. En fullejar-lo s'esmuny una carta. Esquinça el paper. A crits demana les ulleres de llegir. La cuidadora s'afanya a complaure'l. Es col·loca les lents i comença la lectura. (Continuarà)