Yanis Varufakis ha escrit el llibre global de l'any. Adults in the room pren el seu títol d'una frase de Christine Lagarde, sobre la necessitat que hi hagi «adults a l'habitació» per arribar a acords. Concebut com una crònica gairebé diària dels sis mesos de l'economista grec que va voler regnar al capdavant del Ministeri d'Hisenda d' Alexis Tsipras, l'assaig despulla la troica financera.

Finalitzada la digestió de l'atapeït mig miler de pàgines d' Adults in the room, el vaporós Eurogrup de ministres econòmics sense suport legal, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional queden reduïts a castells a la sorra. Els partidaris de l'egòlatra exministre l'han comparat a Tucídides. En realitat, la lectura és tan absorbent que no deixa temps per establir comparacions.

Jean-Luc Godard sosté que les tribulacions gregues s'esfumarien si es desemborsessin deu euros cada vegada que s'utilitza una paraula procedent d'aquell país, començant per democràcia. Varufakis va proposar solucions igualment originals però, en exigir la renegociació del deute d'un Estat en fallida, només estava encebant l'arma que liquidaria la seva carrera política.

Varufakis es va passar sis mesos amb la carta de dimissió a la butxaca. També va utilitzar generosament el seu telèfon com a gravadora, una estratagema que li ha permès desmantellar les contradiccions dels grans poders financers sense ser rebatut. Diàlegs de notable longitud i densitat són transcrits literalment. La gesta queda fora de l'abast de Tucídides, que es veia obligat a improvisar quan s'enfrontava a circumstàncies semblants.

Del ferotge retrat cronològic de Varufakis n'emergeix una Lagarde assenyada però acomodatícia, o un Mario Draghi solvent però trencadís. Els altíssims càrrecs tremolen davant del director en cadira de rodes d'aquesta banda, un Wolfgang Schäuble a qui l'hàbil exministre atorga el perfil d'un dolent de James Bond. La cancellera Angela Merkel també té por del seu ministre de Finances, malgrat que l'autor li atribueix ignorància absoluta en assumptes econòmics.

L'asfíxia de les organitzacions estrangeres no ha d'ocultar que és Tsipras qui consagra Varufakis, qui li recomana que no s'afiliï a Syriza per tenir les mans lliures, qui l'escapça un cop espremut i que ara el desqualifica davant l'impacte del llibre, perquè l'autèntic culpable d' Adults in the room és el primer ministre grec. No pel que sap ni pel que menteix, sinó pel que sap mentir.