El dietari

Obeir la legalitat o seguir la seva consciència? Aquesta és la pregunta que interiorment es fa un Mosso d´Esquadra, o potser és un policia local (no cal ser tan precís en els temps que corren). Se sent receptor de l´ordre d´informar sobre qualsevol moviment per aturar el referèndum d´independència de Catalunya, però ell i tot el seu entorn vol que es faci la consulta. Ha rebut l´ordre del fiscal general d´Espanya i sap coses que podrien contribuir a afeblir el referèndum però ha decidit que no dirà res i que no mourà un dit. En general, el cor sempre s´imposa a la legalitat.

Diumenge - Porros a la terrassa

La Policia Municipal de Girona ha decidit denunciar un bar de xinesos del meu barri perquè permet que el joves fumin «petardos» a la terrassa. Els propietaris s´enfronten a una sanció de tres mil euros. És molt probable que la policia hagi trobat un bon nínxol de negoci per a les arques de la ciutat perquè, només al meu barri, es pot seguir la flaire de marihuana saltant de terrassa en terrassa. És cert que aquest bar s´havia convertit en la vella xemeneia de la Torraspapel però de marihuana, però la pregunta és si el propietari d´un bar ha de ser el responsable de controlar allò que fumen els seus clients? No té massa sentit.

DIlluns - Pati a la Constitució

Des de fa uns dies uns blocs de formigó i unes elevadíssimes tanques metàl·liques, disposades com aquelles pistes urbanes de bàsquet del vell Bronx novaiorquès, fan un tancat a la plaça de la Constitució de Girona. L´han convertit en el pati provisional de l´Eiximenis, mentre refan l´espai de lleure de la vella escola.

La plaça de la Constitució és un dels espais més freds i prescindibles de la ciutat. Sobre les restes de la vella Grober i substituint un caòtic pàrquing de sorra del tardofranquisme, es va aixecar aquest espai de look soviètic que la ciutat mai s´ha fet seu, llevat d´activitats molt forçades que impulsa o permet l´Ajuntament.

La concepció de la plaça va ser un error urbanístic. Sobretot perquè ja en el seu moment es va reclamar que una part d´aquest gegantí i desangelat espai es dediqués a ampliar l´escola. Durant moltes legislatures l´Ajuntament responia negativament i ofès per la proposta. Ja va essent hora de repensar una plaça que, per no agradar, no agrada ni el nom a molts gironins.

DImarts - Escola i terrorisme

Inici de curs en una escola de Girona. En aquest centre han decidit que el primer contacte amb els alumnes serà per mostrar un vídeo que fa una pinzellada superficial a la història i els motius del terrorisme. És un vídeo de dos minuts de l´Info K, un informatiu destinat a captar l´atenció de la canalla amb titulars sovint extravagants i prescindibles però que criden l´atenció dels nens i així, per allà al mig, introduir-hi alguna notícia o reportatge important amb un llenguatge fàcil.

Després del vídeo els alumnes parlen breument sobre els fets de Barcelona i Cambrils de l´agost. El minut de silenci previst el posposen per a la setmana vinent perquè plou. La canalla es fa sobretot una pregunta: per què? En aquesta escola de titularitat religiosa de Girona, bona part dels alumnes d´una aula, amb canalla de 13 anys, arriben a la conclusió que el motiu que va portar a matar aquells nois assassins de Ripoll va ser el fanatisme religiós.

L´escola és, sens dubte, un dels principals camps de batalla per vèncer el terrorisme i la intolerància.

DImecres - Majoria silenciosa

Hi ha una dada que ha passat desapercebuda: a Catalunya ja hi ha més porcs que persones. Segons l´Idescat, a Catalunya hi havia l´any 2016, 7.699.746 porcs repartits entre garrins, porcs de 50 kilos, porcs d´engreix, mascles reproductors i truges reproductores. Els habitants de Catalunya som 7.523.000. Ens han superat. Els porcs s´han convertit en la veritable majoria silenciosa d´aquest país. I hi ha una cosa més interessant quant a demografia porcina: més de quatre milions d´aquests habitants viuen a Lleida que, en canvi, és la província amb menys habitants humans.

A Girona hi ha una dada excitant que, en el terreny humà, seria el somni de més d´un, hi ha 525 mascles reproductors per 80.460 truges. Però ben pensat, més que un somni seria un suïcidi per esgotament amb somriure.

DIjous - La guàrdia civil

Posa la pell de gallina escoltar l´Aïda Lorenzo llegint la carta de comiat que va escriure el seu pare, Juan Lorenzo, un Guàrdia Civil afusellat el març de 1939 a Girona. Va ser una de les víctimes del genocidi, no jutjat encara a Espanya, del sàtrapa Francisco Franco i la seva banda de criminals. Ho ha llegit avui, quan la Generalitat ha lliurat a l´Aïda el document que anul·la la paròdia de judici amb la que el franquisme va voler justificar aquest i milers d´assassinats.

La història de l´Aïda i de la seva filla Esther és una història de lluita i dignitat. Han estat tota la vida treballant per restituir l´honor i la memòria d´en Juan, un guàrdia civil que va cometre el «delicte» de mantenir-se fidel a la República, esclafat per un cop d´Estat que encara avui el govern espanyol no ha condemnat.

DIvendres - Rius i oblit

On tenim el gran projecte de futur per a Girona? De fet, on són tots els projectes amb els que el principal partit de l´actual govern va arribar a l´alcaldia? Carles Puigdemont es va presentar amb un grapat d´idees que havien de reeixir aquesta segona legislatura i que s´han esfumat, qui sap si perquè els actuals gestors no estan d´acord amb aquelles idees de l´actual President català o perquè no són capaços de desenvolupar-les.

Una d´aquestes es podia convertir en el segon gran canvi històric de la ciutat (el primer va ser el renaixement del Barri Vell). El projecte de Puigdemont consistia, com va dir el mateix alcalde aleshores, a «reconciliar la ciutat amb els seus rius». I és que moltíssimes ciutats europees han convertit el seu riu en l´epicentre de la vida al carrer.

Per això van encarregar als arquitectes Olga Felip i Josep Camps un estudi que va acabar proposant revitalitzar els entorns dels rius Onyar, Ter, Galligants, Güell i de la sèquia Monar. La finalitat era recuperar la vida al voltant de l´aigua i del medi natural i millorar la qualitat de vida a la ciutat. A la pràctica hi havia idees com crear un parc fluvial de l´Onyar entre Vila-roja i Sant Pere, tornant-hi la vegetació, o recuperar les Ribes del Ter com a espai de trobada.

El projecte, molt més sofisticat que això que explico, roman al calaix de l´oblit a l´espera que la ciutat recuperi, algun dia, el lideratge perdut.