Cartes

Manel Salvador sant antoni de calonge

Sr. Esteva, curt i ras li responc la seva carta a la qual dona resposta al meu article del 20 de setembre d´enguany.

I ara anem per punts.

No veig cap motiu pel qual aquest no sigui un moment tan bo com qualsevol altre perquè el poble català pugui exercir el seu legítim dret a l´autodeterminació mitjançant un referèndum pactat i legal.

El problema és que, per raons òbvies, mai l´Estat espanyol ho permetrà tant si governa el PP com el PSOE que, en aquest tema concret de la independència de Catalunya, pensen i actuen com si fossin germans bessons. En conseqüència, per assolir la cobejada independència no hi veig altra solució que fer el que està fent el govern de la Generalitat. Ja ens agradaria a tots que el referèndum fos «normal». Però la culpa no és precisament dels independentistes.

Miri Sr. Esteva, la premsa lliure i independent es caracteritza, entre altres coses, perquè en un mateix mitja vostè hi pot trobar opinions no solament diferents sinó àdhuc oposades sobre qualsevol tema -Diari de Girona n´és un clar exemple-. Per això no és d´estranyar que en els mateixos mitjans que jo li vaig esmentar vostè també hi pogués trobar opinions contràries al referèndum català. Però jo em referia fonamentalment a la línia editorial d´aquells mitjans exposades en els seus editorials, no només a l´opinió o opinions, d´alguns dels seus col·laboradors, tan respectables com vostè vulgui, però que només representen la seva opinió personal, en cap cas la del mitjà.

Sense por d´exagerar es pot dir que els principals mitjans internacionals coincideixen, en les seves respectives línies editorials que, si es vol solucionar el «problema català», li agradi o no, el Sr. Rajoy no té altra sortida que la de negociar i pactar amb el Govern de la Generalitat un referèndum d´autodeterminació.

Diu vostè, Sr. Esteva, «que els escocesos varen esperar pacientment fins que varen trobar el moment de pactar». Els catalans des de l´any 1714 estem intentant deslliurar-nos de l´Estat espanyol. No li sembla que ja hem esperat prou? No li sembla arribada l´hora?

I finalment, evidentment que els casos que esmento en el meu article són diferents del cas Catalunya. També els mateixos són diferents entre ells perquè en tota la història de la humanitat no existeixen dos casos idèntics. Però tots aquests, i molts d´altres que li podria esmentar, tenen un comú denominador. Com el cas de Catalunya, tots varen veure´s obligats a saltar-se les lleis vigents en els seus respectius països per assolir uns drets que per dret natural els eren consubstancials. I si vol un testimoni molt més proper en el temps i en el territori, li recordaré que Marcelino Camacho, el carismàtic i històric líder obrer de l´Estat espanyol, va dir: «El dret de vaga només es pot aconseguir fent vagues». I va ser fent vagues en temps de la dictadura i ja en la transició, és a dir, vulnerant les lleis de l´època, com es va aconseguir que les vagues fossin legals a l´Estat espanyol.

I, pel que a mi respecta, dono per tancat definitivament el tema.

Votar l´1-O

joan bosch farriol girona

n Al final penso votar el proper 1-O. I donar el Sí perquè, ben pensat, en Puigdemont, fill d´Amer, té tota la raó del món. Entenc que votar sí és votar sí a la sortida d´Espanya, sí a la sortida d´Europa, sí a l´empobriment, sí a la rebaixa de les pensions, sí a més atur, sí a més misèria i confrontació. És el que es mereix aquest poble, si com diuen els independentistes tenen majoria absoluta.

Ah! un detall, el conseller en cap de la Generalitat Fontanella, fill també d´aquelles contrades garrotxines en el segle XVII, ens va fer perdre el que avui es coneix com la Catalunya Nord, també per conquerir la independència. Ara ho perdrem tot?

Senyals de fum

F. XAVIER ROCA FONT PALAU-SAVERDERA

n El Sr. Rajoy, com que no té cap problema per resoldre, (ja ho fan les forces d´ocupació) va de visita als EUA a parlar amb un altre president impresentable (Déu els cria i ells s´ajunten), i allà tenen un gran intercanvi d´impressions per solucionar els problemes del món, el que no sabem és si per solucionar aquests problemes ho feien amb senyals de fum, ja que parlant es difícil per no dir impossible, ja que el nivell cultural no dona per a més.