Parlar, parlar i parlar. Dialogar, dialogar i dialogar. No hi ha més sortida. S'ha arribat a un punt de tensió política que no fa res més que portar un clima d'incertesa entre la ciutadania, que ha acabat totalment descol·locada. Sempre em produeix un mal d'orelles terrible sentir que hi ha fractura social. No hi ha dos bàndols. En tot cas, hi ha una fractura política buscada i provocada pels mateixos polítics que han estat incapaços de trobar una sortida dialogada i pactada. Ha semblat, i sembla encara, més una lluita per a veure qui té més testosterona acumulada. Tots dos, també està clar. El que no es pot fer és traslladar aquest clima de tensió als ciutadans. Cal que s'asseguin en una taula els interlocutors polítics. Si no són aquests hauran de ser uns altres. Està clar que la relació Catalunya-Espanya haurà de ser una altra a partir d'ara. Mai més res serà com abans. Soc incapaç, però, de determinar quina serà aquesta relació, però sí que tinc clar que haurà de ser una generació següent la que haurà de resoldre-ho definitivament. Per un costat i per un altre. Hi ha d'haver un salt generacional per veure les coses de manera diferent. Hi ha massa pòsits dipositats entre la classe política actual. Les coses es veuran molt diferent quan desapareguin alguns dels actuals actors polítics. Llavors es parlarà.
