Els herois són uns personatges que sempre ens han fascinat. Gent capaç de superar tots els obstacles, totes les dificultats, per aconseguir el seu objectiu, que normalment és ajudar els altres o, en els casos més potents, salvar a la humanitat. Ens trobem amb ells des de ben petits, en els contes que ens llegeixen els pares o els avis, i conviuen amb nosaltres tota la vida. En llibres, pel·lícules, obres de teatre, tard o d´hora apareixen. N´hi ha de ficticis i altres de reals, sobre la vida dels quals es fa cinema i literatura. Polítics, esportistes, revolucionaris, lluitadors en general que en un moment de les seves vides s´enfronten a la injustícia o són capaços de gestes que ens deixen a tots bocabadats.
Però hi ha una altra categoria d´herois sobre els quals mai s´escriuen llibres o es fan pel·lícules. Conviuen entre nosaltres, de fet són com tots nosaltres, amb la diferència que tenen feines de servei públic o, en un moment puntual de la seva vida, es troben en una situació límit i reaccionen de forma admirable.
Us parlo d´heroïnes com la noia que va estar al costat de la meva mare, per telèfon, quan va caure a casa i va pitjar el botó d´emergències. No la va deixar sola ni un moment, la va tranquil·litzar, la va consolar i li va transmetre forces mentre nosaltres i l´equip d´emergències arribàvem. Una heroïna a ulls de la meva mare i de tota la família.
Us parlo d´herois com els que veiem cada cop que hi ha una catàstrofe natural. Gent que lluita contra un incendi per ajudar els veïns, gent que es posa en risc per intentar treure de sota les runes persones que queden en vida després d´un terratrèmol, persones que no dubten a enfrontar-se a situacions difícils si poden fer el bé.
I és clar, hi ha els professionals que han fet de la seva vida un constant enfrontament amb el risc, un ajudar els altres per vocació, un aixecar-se cada dia sense saber ben bé amb què es trobaran.
Parlo d´equips mèdics, bombers, policies, emergències, que en els moments realment crítics apareixen per intentar minimitzar el mal i salvar tantes vides com es pugui.
Desgraciadament, fa poc temps els hem vist actuar a Barcelona després del sagnant atemptat a la Rambla. Enmig del caos, la por i la desesperació de milers de persones, es van posar a la feina, fent el cor fort perquè sabien que de la seva serenor depenien moltes vides. Ho van fer molt i molt bé i, encara que no coneixem els seus noms, ja formen part de la nostra llista particular d´herois i heroïnes als quals admirem profundament.
Diuen que qualsevol pot esdevenir un heroi perquè en situacions límit la gent reacciona sense avaluar el risc que corre, sense mesurar les conseqüències reals dels seus actes i pot actuar de forma que, si ho raonés, probablement no ho faria.
Potser és això, però la meva interpretació és que, en essència, els ésser humans tenim dins nostre l´instint d´ajudar els altres, encara que en el dia a dia sovint és difícil adonar-se´n.
