Administració
i Govern
Hèctor Pipió Gelabert girona
Les paraules d´una consellera d´un Departament de la Generalitat de Catalunya que no ve al cas, en manifestar que el Govern i l´Administració de la Generalitat secundaven l´aturada de país del proppassat 3 d´octubre, m´ha fet recordar un dèficit que en general tenim i que és la confusió entre aquests dos conceptes, Administració i Govern; considerant, com a mínim, que són la mateixa cosa.
L´Administració és un conjunt de treballadors i treballadores que executen les polítiques dels governs amb criteris d´equanimitat, eficàcia i neutralitat. Són llocs de treball que s´assoleixen per oposició o concurs de mèrits i capacitats. Constitueixen, per tant , un cos de persones que no es modifica sensiblement quan hi ha canvis de govern.
No cal explicar, per no allargar-me, que els governs són una altra cosa, ben diferent. Difereixen en el seu origen, en la seva responsabilitat i en la seva permanència.
Per tant, no és correcte que un alt càrrec polític, en base a la neutralitat que han de mantenir els funcionaris en l´exercici de les seves funcions, s´arrogui el paper de representant de tots ells i digui que secundaran l´aturada. És una decisió que cada treballador públic ha de prendre individualment en funció dels seu compromís ideològic i sentimental com a persona. Pot ser que tots els funcionaris de la Generalitat hagin arribat a la mateixa conclusió, però mai serà l´Administració.
Posem-hi seny,
si us plau!
M. TERESA VALLMAJOR TERRADAS girona
Fa dies que hi dono voltes, però avui he viscut un fet que m´ha fet decidir a fer aquest escrit i a dir: ja n´hi ha prou! Posem-hi seny! Si us plau!
Aquest matí, 4 d´octubre, he passat a l´hora del pati pel costat del col·legi Montfalgars de Girona (col·legi amb gran diversitat social, de races, de religions...) i unes alumnes m´han increpat dient-me: senyora, ets catalana?, senyora, ets espanyola? (ho han anat repetint diverses vegades). Tenint en compte que són menors de 12 anys he quedat petrificada amb la pregunta i davant del meu silenci han començat a cantar «In, inde, inde...» i altres han sortit a increpar-les: cállate!
Els nens repeteixen el que veuen, el que senten dir. La responsabilitat és dels adults. De tots: pares, educadors i societat en general.
Si us plau que algú posi seny a aquesta dinàmica de falta de respecte, d´odi, del tot s´hi val en el que últimament estem instal·lats. El fi mai justifica els mitjans. O a partir d´ara, sí?
Compadeixo tots els docents que estan en centres educatius, amb menors d´edat i que han de gestionar aules amb sensibilitats tan diverses.
Insisteixo: Posem-hi seny, si us plau!
A Olga Bautista
Joan Casadevall Canals Advocat amb número de col·legiat 566 ICAG
Sra. Olga Bautista Camarero, Magistrada-Jutge del Jutjat de Primera Instància 2 de Girona
Benvolguda Olga,
He llegit l´article per vostè publicat a El Español i he quedat corprès i, per tant, em sento moralment obligat a adreçar-li els comentaris que segueixen:
Esdevé cert que vostè percep la realitat d´una manera diferent als seus veïns (vivim a dos carrers del mateix barri de Montjuïc) probablement fruit de la seva professió. És evident que la lectura dels codis, en lletra impresa en blanc i negre, condicionen la interpretació dels fets. Difícilment vostè pot entendre com ens afecta la interrogació «¿No han sido sus propios padres quienes los han colocado en la puerta del colegio sin pensar en su integridad?». Tanmateix és cert, no vàrem pensar en la integritat dels nostres fills i gent gran -els més febles- quan a la majoria de les cases vam decidir participar en un acte cívic d´afirmació del nostre dret a ser lliures, participant de la llibertat d´expressió dipositant una papereta en una urna, encara que el «referèndum» estigués suspès pel Tribunal Constitucional.
Certament, vostè no té per què compartir les emocions de la majoria dels seus conciutadans, però, per favor, no es qüestioni les decisions familiars de que els nens vegin com els seus pares estan decidits a lluitar per un millor futur per a ells.
És vostè i la gent que l´acompanyen els qui posen per davant el compliment de les ordres escrites, per damunt de les persones, atropellant-les, prescindint del dret constitucional que ens assisteix a expressar-nos exercint el dret a votar.
Simplement, em sap greu.
Reforma de carrers anunciada
Pere Colomer Cruañes Veí del carrer Sant Pau. Figueres
S´han anunciat reformes de reurbanització als carrers Peralada, Ample, Jonquera i Barceloneta. Ja es varen fer a la dècada dels 60, i el carrer Sant Pau a l´any 2000. En conseqüència es tornarà a potenciar la zona del Rovell de l´Ou i la zona Migdia quedarà per vestir sants (que es fotin!). Amb el polèmic local que ocupa una zona de càrrega i descàrrega i tota la calçada, obligant els furgons de repartiment del carrer Sant Pau a entrar pel carrer Sant Vicens i fer marxa enrere amb el perill que això suposa per als vianants. Visca la reurbanització i la promoció comercial de Figueres!
Tampoc seria mala idea posar unes baranes al mig de les escales al costat del monument a Monturiol de la Rambla.
Estic dolgut
Jaume Paradeda Pla RIUDARENES
n Estic dolgut, no pas per l´artrosi, pel reuma o perquè m´hagin apallissat, no, que també ho podia haver estat... ho estic pel que he vist, uns guàrdies civils i policies nacionals (els grisos) que es dedicaven a partir la cara a una iaia, rebotint iaios pel terra, vexant una noia deixant-la despullada al mig del carrer i garrotejant amb la porra a qui els volia defensar. S´ha de ser molt desgraciat per actuar d´aquesta manera. Que potser no heu tingut pare, mare o iaios que us hagin educat? Certament sou uns desgraciats.
Per altra banda he vist un poble ufanós, pacífic i amb seny (la meva, la nostra Catalunya) que m´ha servit de bàlsam per a la meva indignació i ràbia. Hem votat, ens hem revelat davant la injustícia i seguirem fent-ho les vegades que calgui. El nostre objectiu es la Dignitat, la República i la Independència. I ho aconseguirem! Perquè des del president Puigdemont, alcaldes, Òmnium, ANC, fins al més humil dels ciutadans, l´actitud ha estat exemplar
