Un prestigiós enòleg de Madrid va denunciar en un article que a les cartes dels restaurants de Madrid, i a la major part de súpers, no hi ha vins catalans. Alguns d'aquests supermercats, des de fa anys -com els de Promodès (Carrefour i altres, el primer grup d'hípers europeu i el segon del món)- fan campanyes actives contra el cava català. A molts dels supermercats de Catalunya amb central de compra a Madrid -del Lidl al Carrefour- es poden comptar amb les mans els productes fabricats a Catalunya, dels vins a d'altres. Cal dir que el boicot als productes catalans no data, en absolut, del temps del procés, ja que porta molts anys. Com és sabut, l'anticatalanisme ven a Espanya. I encara que alguns súpers han anunciat que no faran el boicot als productes catalans per Nadal, els ciutadans sí que el fan. Veus autoritzades parlen del descens del 40% de la venda a Espanya de productes catalans o suposadament catalans. El fanatisme espanyolista els converteix en ases? Sembla que sí. De fet, en una època de globalització, molts productes ja no són del país on es fabriquen, o no estan localitzats en un sol lloc. El cas més emblemàtic és el de la multinacional suïssa Nestlé, que no és catalana, i a més, fabrica productes com el tomàquet fregit Solís o l'aigua Aquarel a Extremadura. Fins i tot Gallina Blanca, empresa nascuda a Catalunya -en parlo al meu llibre La cuina modernista-, que , per cert, sempre ha tingut una actuació molt contrària a la llengua catalana -també fabrica alguns dels seus productes a Extremadura. Però el més xocant és que empreses que han fugit de Catalunya i, malgrat tot, continuen sofrint el boicot, estan esverades per això i, sobretot perquè els seus proveïdors espanyols també cauen, fins al 40%: així, Freixenet, l'adalid de l'anticatalanisme, fabrica les seves ampolles a Saragossa i els seus taps són andalusos.

Altrament, productes «catalans» subjectes de boicot, com l'Anís del Mono o el licor Calisay pertanyen a empreses espanyoles i caves catalans com el Jaume Serra pertanyen a la Sánchez Carrión de Jumella, Múrcia. I hi ha altres casos.

L'anticatalanisme provoca també coses curioses. Un destil·lador de Girona, molt abans del procés, va canviar el nom del seu licor de Crema Catalana pel de Licor de Natillas a fi de complaure els espanyols. Com que els espanyols, en el seu anticatalanisme funcional no tenen complexos, un empresari asturià s'està fent d'or venent un licor de Crema Catalana anomenat «155». Això sí, perquè el missatge sigui clar, l'etiqueta lluü un gran bandera espanyola i, ben visible, una olla on es couen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I, perquè no quedin dubtes, el lema inscrit és «te dejará tocao». És clar que el mateix fabricant comercialitza un licor anomenat Hijoputa.