Cartes

Joan Pi i Ventós

Crec, i així ho sento, que la majoria dels gironins estem satisfets de la nostra ciutat. Però caldria afegir-hi un raonament, que es podria resumir en una idea bàsica, no discutible: Girona ha d´assumir un actiu desig de proposta de millora.

Cal distingir dues formes de col·laboració ciutadana: la individual i l´extensiva. És a dir, les propostes concretes i aquelles altres que tenen en compte el marc ampli d´una estructura social, cultural i d´identitat.

Com a ciutadà del carrer hem de suggerir una millora en aspectes observats. Un exemple puntual sobre la neteja: el porxo del c/ Pierre Villar (el de l´estació del tren) és impresentable. No es neteja mai. Això ens serveix per dir, en sentit extensiu, que la neteja de Girona, en termes genèrics, està regulada, però que cal afinar-la una mica més. Burilles, plàstics, envasos,... no poden ser considerats com a elements de neteja «no corregibles». Soc conscient que això és, per part meva, una insistència repetitiva. Fa tant mal d´ulls!

Malgrat tot, les coses positives són encara més notòries. La realitat gironina presenta, i a bastament, fesomies d´indubtable bellesa. Una passejada per les muralles, pel Barri Vell i pel passeig Arqueològic ens provoca una sensació de plaent benestar. Els restaurants i cafeteries són exemples d´una notable i molt ponderada professionalitat. Les botigues, totes posades al dia, ofereixen articles que atien les ganes de comprar-hi. Els parcs públics són espais de lleure i de purificació ambiental. Els gironins i els visitants valorem totes aquestes singularitats tan lloables. La potenciació de la Devesa pot ser un tret de ressò futurible. Concurs públic de projectes?

Girona és avui un centre d´atracció turística d´ampli ressò. Potenciar el seu ampli atractiu ha de ser un propòsit d´actuació inexcusable.

Columnista ranci

Jordi Giconda girona

Apreciat senyor director, el motiu d´aquesta carta és expressar el meu desacord que aquest treballador seu, l´Albert Soler, segueixi embrutant el seu diari.

Ja fa molt de temps que de tant en tant m´arriba indirectament algun del escrits que li deixen publicar. El que ja em va treure de polleguera va ser un en què deia que si veia algun gos solt per Girona li fumeria una puntada.

Crec que el to dels seus escrits el fa per voler fer un tipus d´humor irònic i àcid, i així acontentar uns seguidors als quals els deu agradar.

Això d´embrutir el seu diari és degut al fet que a cada escrit que publica sempre té com a finalitat ferir a algú o a algun col·lectiu de la ciutat de Girona, i la veritat és que no entenc com el seu diari es presta a ser-ne còmplice publicant-li les seves ocurrències.

El 155 imaginari

jose javier vaillo sanchez torrevella (ALACANT)

La naturalesa dels números apunta a realitats més enllà del seu propi ordre ontològic d´existència.

Fixem-nos en el guarisme 155, aparentment innocu, de morfologia plana, desprovist d´arestes i d´abast neutre.

No es correspon, certament, número primer, d´acord amb les desavinences familiars i fractures de tota mena que provoca la seva sola menció. Hi ha, sorprès lector, qui desconfia de la seva pròpia naturalesa numèrica: resulta antinatural la seva aplicació i fins i tot inconstitucional, malgrat la seva evident involució en l´articulat dels números existents.

Certament, tractant-se del problema català, hauria resultat més elegant referir-nos a un capicua: el 515. Flexible, ambidestre i aliè a la rigidesa del 155, pres de la seva rigidesa notacional numèrica. Tampoc resulta, amable lector, el 155 número popular i proper, de força rodona per així dir: no refereix als 10 manaments, ni als 7 pecats capitals, ni tan sols a les tres ­virtuts teologals. No, ara, qualsevol baralla de xicots acaba en el 155, les mares amenacen als seus fills amb l´aplicació del 155 si no estudien, i fins i tot els capellans trabucaires parlen de les 155 penes de l´infern.

De veritat, estimat lector, no preferiria ­assignar naturalesa imaginària al 155 i resoldre-ho en un nou 515 harmònic, flexible i consensuat?